Barcelonins i catalans: atenció amb la Copa Amèrica
Això va de debò. La tenim a la cantonada i sembla que ningú no se n’assabenti. El 22 d’agost començarà el xou, que durarà fins a finals d’octubre. Són uns Jocs Olímpics en miniatura. També estan transformant la ciutat: la seva franja marítima. No només estem parlant d’un espectacle esportiu marítim. Estem parlant d’innovació tecnològica, d’urbanisme, de cultura, de sostenibilitat, de negoci... El 1992 Barcelona va recuperar les platges per als seus ciutadans, ara vol recuperar el mar. El mar i la vela poden ser de tothom, no només és cosa dels vaixells de luxe. Però sí, també vindran superiots. En concret, ja han reservat lloc 160 embarcacions d’aquesta mena.
Fins ara la Copa Amèrica ha estat com un submarí. Mig oculta. Se n’ha parlat poc. La gent no és conscient de la seva rellevància. Aquest esdeveniment és com un circ ambulant. Va néixer el 1851 a Londres i actualment mou unes 1.500 persones. Són sis equips: Nova Zelanda (vigent campió), els Estats Units, la Gran Bretanya, Itàlia, Suïssa i França. Molts fa mesos que ja viuen a Barcelona amb les seves famílies i alguns s’hi quedaran quan acabi. L’equip guanyador triarà la futura seu. Si Nova Zelanda revalida el títol o si guanya Suïssa (un seriós candidat), és molt probable que la competició segueixi a Barcelona. Esclar: cal que tot surti rodat aquest estiu-tardor.
Quin és el factor diferencial de Barcelona? Que per primer cop la Copa Amèrica es farà en un port absolutament imbricat amb la ciutat, cosa que suposa un repte en la circulació de vaixells a l’aigua i la logística de terra. Avantatges? La implicació de la gent. Per primer cop hi haurà un equip de voluntaris: la llista es va tancar al desembre amb 4.000 inscrits, que s’estan formant. El Moll de la Fusta serà un gran escenari d’activitats lúdiques durant 40 dies i les platges tindran grans pantalles per seguir la regata. El projecte Viu la Vela, promogut per l’Ajuntament, ja ha portat gratuïtament 7.000 nens i nenes de 6è de primària d’escoles públiques a practicar aquest esport. Museus i biblioteques faran activitats, i hi haurà oferta gastronòmica ad hoc. També es farà per primer cop una cerimònia inaugural. I s’estrenen dues regates paral·leles, la de dones i la de joves.
Portarà més turisme? Es calcula que com a màxim un 2% més, de poder adquisitiu alt i no al pic de l’estiu. La Copa Amèrica sobretot és un negoci televisiu. Amb 1.000 milions d’espectadors, és el tercer esdeveniment esportiu amb més audiència televisiva del món, per darrere dels Jocs i del Mundial de futbol. La presencialitat serà per als barcelonins i catalans. La inversió municipal forta s’està fent a la Barceloneta i en la renovació dels ports: el Pesquer –a partir d’ara el públic podrà visitar part de les instal·lacions–, el Port Vell, l’Olímpic i el del Fòrum.
Sostenibilitat? Les seus de cada equip, que han costat entre 2 i 6 milions –amb diners d’espònsors– s’alimenten amb energia solar i amb aigua de dessaladora pròpia (o aigua regenerada). Amb diners públics s’ha fet una aposta per regenerar el fons marí del litoral barceloní. Per cert, aquesta setmana la ciutat acollirà la conferència dels oceans de l’ONU, una cita clau.
Els vaixells de competició de la Copa Amèrica són productes d’alta tecnologia: el secretisme envolta les apostes de cada equip. Empreses i enginyers catalans hi estan participant, una gran oportunitat per estar a l’última. Veles, caps i aparells es produeixen amb impressores 3D en cadascuna de les seus dels equips. La gran novetat serà l’evolució dels hidrofoils, introduïts el 2013 i que pràcticament fan volar per damunt de l’aigua els vaixells de 22,9 metres d’eslora.
La candidatura barcelonina es va guanyar en sis setmanes, amb acord de totes les administracions (amb Generalitat i Ajuntament al capdavant), del Port, institució clau, esclar, i de la societat civil i el sector privat. Va ser tan curt, el període, que no van tenir temps de barallar-se. Altres ciutats oferien molts més diners. Va guanyar Barcelona. Ara ens hem de fer nostra la Copa Amèrica els barcelonins i catalans. Una mica d’autoestima no ens anirà malament.
