Bàssem An-Nabrís, palestí de Barcelona
És difícil parlar de Bàssem An-Nabrís sense contar la seva peripècia personal, però ho faré al final, perquè vull començar per recomanar-vos la lectura de ‘La camisa blanca i altres contes’ perquè és literatura de la bona i no perquè l’autor sigui víctima de dues persecucions. Es tracta d’un volum petit, molt ben il·lustrat per Teo Peiró, que ens ofereix la nova editorial Karwán, especialitzada en literatures de l’Orient Mitjà. Consta d’una setantena de textos, entre contes breus (de quatre planes els més llargs) i microrelats que no van, en molts de casos, més enllà de les dues o tres línies.
La major part dels textos són estampes, o esbossos rapidíssims de la vida ciutadana: Barcelona vista per un palestí. És la Barcelona de les persones anònimes, dels passejants, dels immigrants i dels sense sostre, però són estampes amb molt més lirisme que color local o denúncia. Hi ha, de vegades, pur desconcert vital, com en aquest magnífic ‘Perplexitat’: “Cada vegada que s’hi fixava trobava el món, al seu davant, com l’havia deixat quan s’havia distret”. Només al final, a la secció ‘Flashback’, hi ha els relats d’evocació de la terra natal: els dos darrers, ‘Palmera’ i ‘La camisa blanca’, creen una emoció que, per un d’aquells miracles que fa la bona escriptura, és a la vegada continguda i intensíssima.
Deia que Bàssem An-Nabrís ha hagut de fugir de dues persecucions: la de la repressió israeliana, que el va portar a la presó, i la del fanatisme de Hamàs, que governa a la seva terra de Gaza i que l’amenaçava de mort. Durant dos anys va refugiar-se a Barcelona dins del programa ‘Escriptor Acollit’, gestionat pel PEN Català. S’hi ha quedat a viure. Que aquesta petita joia s’hagi pogut publicar és una de les coses que donen sentit als programes d’acollida d’escriptors amenaçats. Que hagi pogut sortir en versió catalana mentre l’original àrab continua inèdit és una mostra, una més, de la guerra que la intolerància té declarada a la literatura.
