El món del turisme ha tingut una setmana molt productiva, pel que fa a les notícies. De la inauguració oficial del Palau de Congressos a l’acord per l’increment salarial, tot passant per la Nit del Turisme, casualment realitzada en el mateix palau (s’omple d’actes no congressuals que abans se celebraven a diferents locals). La insignificança del poder polític quedà palesa en les paraules del patriarca dels Escarrer, convençut que pot renyar el poder polític autonòmic des de l’absoluta impunitat, com sempre ha fet, i fer-ho des de l’escenari d’un espai que hem pagat entre tots perquè ell n’extregui benefici. Tot plegat, humiliant per al Govern i l’Ajuntament de Palma, reduïts a ‘pagafantas’ dels capricis d’un sector que exigí la infraestructura i, sense cap mirament, s’esborrà de la corresponsabilitat de finançar-la. Quan repeteixen que tots vivim del turisme, volen dir que tots som empleats seus, i com a tals tracten presidents, consellers i batles. Això sí, almenys han convingut a augmentar sous per sobre de l’IPC, per tal de recuperar una mínima part del que s’ha perdut amb la devaluació salarial que els ha permès mantenir els beneficis i augmentar la competitivitat en temps de crisi. Entendridor. Però mirem-ho amb optimisme: la lluita de cambreres de pisos i els advertiments sindicals han fet possible signar un bon conveni amb una patronal mancada del reconeixement social que bravejades com les d’Escarrer no els aportarà. De la Nit del Turisme i dels intents governamentals per millorar la percepció social d’aquesta activitat, basta remetre’ns al principi d’aquest article per entendre que, amb exemplars com els líders naturals dels hotelers, qualsevol màrqueting fracassa, i fracassarà.