Bauzá ha volgut evitar que Isern perdés les eleccions
José Ramón Bauzá ha volgut evitar que Mateu Isern perdés les eleccions municipals, que és el que pronostiquen les enquestes publicades al llarg del darrer any. Però amb el batlicidi, José Ramón Bauzá tampoc no ha volgut evitar que el PP perdi la batlia de Palma, si el cap de llista és un titella manejat a dues mans per Rodríguez i ell. Pobre Isern, que li va legalitzar l’edifici fora d’ordenació on el president té un modest piset. És fàcil entendre que l’apotecari, abans dels comicis, no hagi volgut deixar cap altre perdedor viu per quan arribi l’hora de passar comptes amb el responsable del desastre. Gràcies a ell, l’ERO de polítics que voldria practicar a la resta de partits per decret llei afectarà bàsicament el PP i serà resultat del vot dels ciutadans. Si, almanco, fos imaginatiu. Les seves rebaixes fiscals recorden massa un intent de compra massiva de vots. Per aquí, tot això està molt vist.
I did it my way va ser el títol de la cançó que Bauzá entonà en el debat de política general. No ens havíem assabentat de res. La seva acció de govern ha estat centrada a donar pa als que no en tenien i a cercar sòtil als que vivien al carrer... Després d’afirmar que ningú no podia competir amb ell a ecologista, només li faltà exigir-nos que li agraíssim que no s’hagi construït l’hotel del Trenc que ell promogué; que no s’hagin tancat els hospitals que ell volgué clausurar; que no s’apliqui el TIL que ell, en persona, perpetrà. Com a humorista, fent duo amb na Joana Maria Camps o en solitari, té el futur garantit. “O nosotros o el caos”, deia un jerarca franquista al poble a la portada d ’Hermano Lobo. “¡El caos, el caos!”, responia la ciutadania. “Es igual. También nosotros somos el caos”, replicava ell.
Suso del Toro ens recordava aquesta setmana des d’ eldiario.es que a Espanya hi ha tres paraules que catalitzen tots els poders: República, Catalunya i Podem. A les Balears, n’hi ha dues més: català i ecotaxa. Va ser sens dubte per això que els socialistes -molt bé per aclarir a la fi que no hi havia immersió generalitzada abans del TIL-, després de fer-ne bandera durant mesos i primàries, renunciaren a anunciar la implantació de l’impost turístic en el debat de política general. A Podem, la feina, la hi fan els altres. Aquestes promeses de dècades de modificar la Constitució per fer del Senat una autèntica cambra de representació territorial. Per què, si els proposants admeten la inutilitat i la incongruència de l’invent, no han fet mai que els seus senadors no prenguin part en cap sessió de l’invent i donin el sou a una ONG? Llevat de fer més evident l’escàndol del seu manteniment, no s’hauria produït cap alteració digna de menció en la història del país.
Com tampoc no passaria res si deixàssim d’esmentar tant el TIL. És mort i la gent n’és ben conscient, mentre que Núria Riera fa campanya del trilingüisme o TIL light a ajuntaments i associacions de pares i mares d’alumnes. Ells van proposant el seu “model” mentre que la resta de partits continua obsessionat amb un cadàver sense vigència que ni tan sols haurà de ser derogat. Tan sols val com a recordatori del que és capaç de fer Bauzá desencadenat i en aquestes alçades de la pel·lícula tothom ja ho sap.
En canvi, jo no conec encara una proposta més o manco detallada del que faria l’esquerra en aquest camp si governàs. Perquè, a hores d’ara, per ventura estimulat per la nespla que es pegarà, els únics que presenten com a inexorable un nou Pacte de Progrés són els conservadors, que menteixen quan diuen que no tenen probabilitat de governar si no obtenen majoria absoluta. Perquè hi hagi un Pacte, abans hi ha d’haver un pacte.
