La BBC enterra bé
La cobertura informativa de la BBC sobre la mort del duc d’Edimburg aquesta setmana ha batut el rècord de queixes dels espectadors: 109.741 reclamacions. La cadena va posar una bústia especial a la pàgina web per facilitar l’operació de denúncia. El principal retret de l’audiència era que haguessin posposat la final de Master chef per oferir una programació especial dedicada al príncep Felip el dia de la seva mort. I la decisió va fer que una part de l’audiència emigrés cap a Gogglebox, un reality de Channel 4. És un programa que mostra diverses famílies del Regne Unit reaccionant des de casa seva als diferents programes de televisió que s’emeten. Altres queixes consideraven inapropiada la inclusió del príncep Andreu en les informacions i la desafortunada frase del periodista Andrew Marr, que en una conversa amb la col·lega Reeta Chakrabarti va valorar la figura de Felip: “Sempre anava dues passes darrere la reina. Bé, ja ho saps, com una núvia índia, com se sol dir...”.
Huw Edwards, el presentador estrella dels informatius de la BBC, el de les notícies de les 10 del vespre, assumia aquest dissabte la retransmissió del funeral. No era nou per a ell: és el responsable de cobrir els esdeveniments d’estat. El mateix periodista ha revelat que a l’hora de preparar-se per a aquest acte es va imposar no exagerar la narrativa del “petit funeral” dissenyat pel mateix duc d’Edimburg. La programació especial de sis hores començava a les 11 del migdia amb l’emissió d’un documental sobre el duc, i de les 12:30 a les 16:20, Huw Edwards va oferir l’anàlisi i retransmissió de l’acte celebrat a Windsor amb la col·laboració de diversos especialistes de l’àmbit periodístic, social, militar i eclesiàstic. El relat d’Edwards es va caracteritzar per un to greu, molt sentit, sovint ensucrat. Un fet clau va marcar diferències amb les retransmissions a les quals estem acostumats: el silenci. Edwards va respectar l’evolució de l’acte i va deixar que comuniqués per ell mateix. Va parlar en ocasions puntuals en les transicions, sense establir cap diàleg amb cap col·laborador. Ho va fer en solitari, sense por al silenci, convertint l’audiència en espectadors directes sense intermediari. A nivell de realització s’apreciava un llibre d’estil molt estricte que mantenia la distància respecte de la família reial. No hi havia primers plans ni plans detalls. Sempre uns plans generals que puntualment incloïen la reina Isabel II i en remarcaven la soledat. La mirada s’allunyava en els moments més fràgils de la reina. Per exemple, no van ensenyar els instants aparatosos de pujar i baixar del cotxe que la portava fins a la capella de Sant Jordi. Les imatges d’arxiu que incloïen del príncep Felip eren sempre fotografies fixes, molt ben triades, de tal manera que la seva transcendència esdevenia visualment més poètica i majestuosa. “Després de tota una vida dues passes darrere de la Reina, el duc l’ha precedit”, va dir Edwards. El presentador no va evitar parlar del futur i de l’edat avançada de la Reina. El funeral ha servit d’assaig i ens ha quedat clar que la BBC enterra bé.
