Està bé estar malament

Sona el despertador. No són ni les 7 h quan un raig de sol t’enlluerna la cara i les gotes d’humitat llisquen sobre la teva pell. Fora, la gent torna de festa, va a l’oficina o al dentista o a qualsevol local amb aire condicionat que vengui coses que no necessita. I tu, al llit, esgotada i suada, incapaç de moure’t, talment com si haguessis caigut d’un tercer pis. 

Obres els ulls i sents una pilota al pit, acidesa a la boca de l’estómac, palpitacions o una opressió que et dificulta respirar. Son, mal de cap, angoixa, tristesa, por, decepció, frustració, ràbia, angoixa o pànic...  i calor. Molta calor. És juliol i tu, així, de bajón?

Idò mira, sí, tens permís per estar abatuda tot i ser estiu i viure al paradís... Potser afrontes un dol, un mobbing, una ruptura o una crisi personal. O potser res de tot això, però estàs malament. Tot i ser estiu, sí, i tal vegada justament per això. El trastorn afectiu estacional (patró depressiu recurrent en algunes estacions de l’any) també apareix a l’estiu i pots patir insomni, apatia, aïllament, manca de concentració, alegria i benestar, malgrat ara mateix dos mil frigopiés desbordin el teu congelador. 

Repasses l’agenda mental del dia. Has de telefonar a aquell, anul·lar allò, acudir allà i decidir el què. El cortisol augmenta i sents ansietat i estrès. 

En intentar solucionar-ho, tanques els ulls ben fort amb intenció de despertar i que sigui setembre. Però no, negar el malestar no sol funcionar i sovint l’augmenta. En el pitjor dels casos, pot derivar en el que Hayes anomena trastorn d’evitació experiencial: intentar tapar el dolor per no notar-lo. I per fer-ho, què millor que les xarxes socials. 

Desbloqueges el mòbil i, sense ni tan sols decidir-ho, et submergeixes a Facebook, Twitter o Instagram i t’hi atrapes com una aranya en la seva pròpia xarxa. En Tal posteja des de la primera fila d’un concert de gent guapa i moderna, na Qual es fa selfies a contrallum des d’una platja a Hawaii Bombai, la teva ex i una australiana mengen a restaurants cars i fan l’amor sobre una taula de surf. 

Tots estan de puta mare, d’ençà que és en s’estiu.... I tu, en canvi, aquí. Amb totes aquelles coses que has de fer i que et sents incapaç fins i tot d’enumerar. I segueixes fent scroll a Instagram, ennuegant-te amb tots aquests missatges ensucrats i t’indigestes amb les fotos del festival, la posta de sol i una dolça besada que té gust que no s’acaba... i rebentes d’ansietat dins el teu llit de penombra i llençols.  

Però no. No ets un looser, ni un matat, ni un fracassat. Ets una persona que, encara que sigui estiu, pateix. Almanco avui o almanco ara. I no t’adones que tots aquests que mostren els peus en remull amb les seves manicures perfectes de colors i purpurines sovint també pateixen. Potser fins i tot sofreixen ara mateix. 

Perquè, de tots els trastorns d’estat d’ànim possibles, un de ben server és el trastorn de 'tothom és feliç menys jo'. I a l’estiu, amb tanta llum i festa i paperines i tuits i likes, és possible que la comparació es dispari i s’apoderi de tu.

Per això, tal vegada el millor que pots fer avui és apagar el mòbil i respirar. Però abans, recorda: 

• Està bé estar malament, i sobretot adonar-se’n. Ningú se n'escapa de tant en tant perquè forma part de l’experiència d’estar viu. 
• Reconeix el teu malestar: qualsevol emoció és una energia que, si li dones espai, pot transitar. Escolta-la com quan sents que tens calor, gana o son. És una senyal que t’informa d’alguna cosa i no pots amputar el seu missatge.
• No t’identifiquis amb ell: el malestar és una sensació, però no ets tu. No la jutgis, acull la informació sense judici i sense reaccionar-hi.
• No et comparis: res del que veus és veritat. Vius en una societat d'imatges, i plaers efímers. Si vols saber com està la gent que t’envolta, millor pregunta.
• Busca el contacte amb les persones que t’estimen: no t’aïllis. L’estratègia de somereta del Bon Jesús no funciona, no allibera i no sana. Obre la porta i deixa’t abraçar.
• Fes coses que et cauen bé: esport, dormir, hidratar-te i tots aquells consells que t’han dit mil pics però que, carall, si poguessis ja ho faries! 
• Demana ajuda professional, si et cal: distingeix entre un dolor emocional, fluixesa i depressió. Si s’allarga o et paralitza en excés, demana ajuda. A vegades sola no pots.  

'Està bé estar malament', un poc, un temps. Però no t’hi instal·lis, no cal i no t’ho mereixes. Estar bé encara està més bé. Transita el malestar i el dolor, dona-li l’espai que necessitis, atura, plora, sent el que sentis i resol. 

I quan puguis, agafa el banyador i fes un capfico a qualsevol trosset de mar. Quan siguis dins, i miris cap a l’horitzó, és possible que t’adonis que, almanco en aquest moment, sí que existeix el paradís. I tu flotes. Benvinguda.

Mar Pla és psicòloga