"Estic bé, però el país està fatal"
Sovint debatem internament entre allò que pensem de manera racional i el que sentim. Els dilemes construeixen un teixit força consistent de la nostra personalitat. Ens passa en les relacions personals quan la raó ens diu que sortir amb aquella persona pot ser un error i ens alerta que seríem més feliços allunyant-nos-en, però el cor ens impulsa a trucar-li i ficar-nos de ple en la seva vida. També ho vivim en la nostra experiència social, tot i que de manera molt més inconscient. Un exemple en què estem immersos és la sensació de malestar i tristesa general malgrat que les dades objectives econòmiques són les més positives de les darreres dècades. Encara es complica més quan detectem que la percepció sobre la situació personal és diferent que la que tenim sobre la col·lectiva. Les enquestes ens diuen que quan es pregunta individualment la persona diu que està bé, però creu, en canvi, que el país està fatal.
Hi ha raons internes i externes per explicar aquest contrast tan rellevant. Moltes investigacions psicològiques mostren la connexió entre com percebem els successos i el que ens fan sentir, independentment de la seva realitat objectiva. El filòsof estoic Epictet deia que “a les persones no les pertorben les coses sinó les opinions que tenen de les coses”.
Les dades econòmiques mostren l’enorme diferència entre la realitat i la percepció subjectiva. L’economia del país ha estat assenyalada com la millor d’Europa per l'OCDE i per The Economist, el creixement del PIB supera les expectatives i l’atur (principal preocupació de la població) es troba en mínims des de 2007. També les ocupacions hoteleres pugen entre el turisme autòcton, les cafeteries i restaurants estan en màxims i fins i tot ha tornat la brillantor a la moda, detall que, com sabem al màrqueting psicològic, només passa en èpoques de bonança econòmica. Tanmateix, la sensació general és que tot va molt malament.
La desigualtat estructural, la dificultat de l’habitatge, la inflació i les condicions sociolaborals precàries són factors que generen molta ansietat, però les dades apunten al fet que la motivació econòmica no és suficient per explicar tot el malestar. S’han viscut èpoques molt més dures a la nostra història, com la crisi de 2007 i el nivell d’angoixa social no era tan elevat com ara.
Les causes psicològiques subjacents a aquest fenomen responen a biaixos cognitius com el de negativitat o el de confirmació, que se sumen i retroalimenten entre ells. El primer és la tendència a donar més pes a la informació negativa que a la positiva. Prestem més atenció a les notícies negatives, fins i tot quan els indicadors generals són positius. Això es complementa amb la tendència a buscar i donar més credibilitat a la informació que confirma les nostres creences preexistents que, a la nostra generació, ve avalada pel record de la greu crisi de 2007. Cal sumar una cobertura esbiaixada de la informació, atès que està àmpliament documentat que les notícies negatives reben més cobertura mediàtica i tenen una major taxa de consum. El resultat és una percepció distorsionada de la realitat econòmica, a l’estar més exposats a informació negativa, reforçada un cop i un altre per xarxes socials que volen activament aconseguir aquesta decepció política i econòmica generalitzada.
Què podem fer per superar aquest biaix perceptiu? En psicologia hi ha un refrany que diu: “No et limitis a fer alguna cosa: queda't quiet una estona”. Si examinem la nostra experiència emocional a escala microscòpica, llavors s’obren possibilitats sorprenents. Hi ha consens científic en l’eficàcia de la introspecció per desconstruir les percepcions distorsionades. El mètode MASIR basat a Mirar/ Analitzar/ Seleccionar/ Interactuar/ Reflexionar és útil per tractar d’evitar la resposta irracional automàtica. Analitzar la situació amb curiositat: per què m’està afectant això? Així veurem què és el que està en joc per a nosaltres. La clau en la fase d’interpretació és ampliar la nostra comprensió més enllà de la percepció inicial automàtica. Després cal seleccionar una opció ("què hauria de fer?") i després interactuar amb cura. La clau és passar d’una reacció totalment automàtica a una resposta més pensada i amb un propòsit que estigui més alineat amb qui som i amb el que volem aconseguir.
Comprenent els mecanismes subjacents de tipus psicològic, social i econòmic, desenvolupem una visió més equilibrada i precisa, tan necessària per evitar creure les notícies falses i reduir la distància entre realitat i percepció.
