Es mou el sector de les arts escèniques, al marge d’algunes de les institucions que haurien de gestionar la cultura, i a pesar d’elles.
Mentre el Consell de Mallorca bada, La Fornal de Manacor es projecta cap al futur immediat, mirant de cara la dramatúrgia, amb el desig d’esdevenir referència de l’escriptura contemporània.
Una sala Beckett a Manacor per continuar omplint buits. Iniciativa privada, liderada per Joan Gomila –un dels creadors del centre– i Pep Ramon Cerdà, amb vocació de servei públic. L’espai continuarà programant teatre i música, i afegeix línies de treball que donaran sortida als autors. Formació –començant per un taller de teatre documental de Jaume Miró–, talent i compromís, i residències creatives de dramaturgs de fora: catalans –creant sinergies amb la mateixa Beckett– i estrangers.
La FiraB!, que enguany també es presenta amb música de primer nivell i un bon catàleg d’arts escèniques, servirà de plataforma per al projecte, i gairebé de presentació en societat.
Es reactiva l’escena illenca, també amb el Principal de Palma, sota la polèmica de les produccions pròpies seleccionades i amb una programació estimulant. #Comviure, ideat per Diego Ingold i Joan Fullana amb un elenc de luxe, serveix per encendre el foc al contenidor de referència. Abans, divendres i ahir, una nova edició d’un Ciclop, a Sineu, que camina amb passa ferma i omple els carrers i racons del poble amb teatre visual. Doble mèrit de Marta Barceló i Biel Jordà i de l’equip que encapçalen.
I a final de mes arriba la Fira de Teatre de Manacor. Edició número 22, molta producció de les Illes i sis muntatges catalans d’aquests que omplen l’Auditori. Públic fidel i apostes segures. Tomeu Amengual no sol fallar.
Biel Company enceta una mena de precampanya, més interna que de portes a fora, anunciant en seu parlamentària que Europa ens deixa contenir la 'Xylella' en comptes d’arrabassar-ho tot. La notícia l’hauria d’haver donada el conseller Vidal, però el president del PP tenia informació privilegiada de Madrid i la va fer servir per apuntar-se un puntet. Elegant? No del tot. Efectiu? Tampoc gaire. Maria Salom vigila de prop, per si falla el pla A.
A l’altra vorera, Alberto Jarabo revela que no formarà part de la direcció de Podem Illes que surti de les primàries en marxa. L’encara secretari general mira cap a Madrid mentre promociona Mae de la Concha. Per cert, estaria bé que la diputada estatal i candidata a liderar la formació guardàs les maneres, i l’educació, amb els periodistes, que al cap i a la fi som els encarregats de difondre al públic en general les poques propostes que de moment destil·la.
Fuga de cervells a la premsa escrita. Dani Álvarez ha deixat 'El Mundo' i Alberto Magro, el 'Diario de Mallorca'. Dos professionals excel·lents, plomes combatives, que s’han incorporat al Govern. Això que guanya l’Executiu, això que perd el periodisme, momentàniament.
Vagin a veure 'L’amant doble', del genial François Ozon ('Frantz', 'Jeune et jolie', 'Dans la maison', 'Le Refuge', 'Swmming pool'...), tot i que sigui només per compensar el cinema fàcil que predomina a les sales. Un joc, doble, de miralls. Carnal, mística, tramposa, intensa, molt sexual i poc sensual, previsible fins a la meitat, desconcertant en el darrer tram.
PD: En aquests dies en què el feixisme s’escampa, més que mai #SaFeixinaSíQueTomba.