La befa contra la realitat
Ja fa molts d’anys que, al despatx d’un metge, se’m va dir que la carn roja pràcticament l’havia d’esborrar de la meva dieta. Des d’aleshores, altres metges m’han repetit el consell: alguns amb aire inquisitorial i altres amb més flexibilitat –adesiara, un entrecot injectarà alegria a la teva vida i això pot compensar en part els perjudicis que té aquesta carn per a la salut, em va dir un metge que no escatimava autohomenatges gastronòmics. Ja fa molts d’anys que sé quin rol he d’atribuir a l’entrecot a les meves menjades: el d’un plaer rigorosament controlat, severament dosificat. En qualsevol cas, la meva ingesta de carns ha anat a la baixa, substituïda sobretot per peixos blaus i per verdures, fruita i llegums. Aquest mateix procés l’he pogut observar en tantes persones que no sé si donar-li caràcter estadístic general.
És una d’aquestes realitats invisibilitzades pels mitjans de comunicació. Generen uns moviments de capitals que fan callar qualsevol govern. Un pretext principal del gran empresariat per encetar nous negocis sol ser el manteniment dels llocs de treball, encara que la seva suplantació per la robòtica sigui una pràctica perseverant i obsessiva. A les nostres illes, i més enllà, alguns macroprojectes s’han justificat per la quantitat de llocs de treball que crearien. A la llarga, han perjudicat, per extralimitació, la demografia dels indrets on han plantat maquinària pesant. Però estranyament els mitjans de comunicació no han vehiculat el descontentament popular de caràcter ambientalista.
Aquestes realitats invisibilitzades atempten contra els fonaments de la societat. Però estan tan ben implantades que la seva menció esdevé generalment motiu de befa: se les presenta com a manies dels sectaris d’una ecologia mal entesa i lluny de qualsevol coneixement seriós de les coses. Alberto Garzón, comunista i ministre del govern de Pedro Sánchez, ha parlat de la necessitat de reduir el consum de carn, una mesura que seria beneficiosa per a la salut del comú de la gent –tothom ho sap-, i des del mateix govern s’han amollat els cavalls que li han passat per sobre. El més home de tots, el més mascle castellà, ha estat el president Pedro Sánchez, amb la seva lloa al chuletón al punto. A Aznar no li havia de dir ningú quants tassons de vi es podia prendre.
