Una beguda hidratant
Dimecres, Dia del Treballador, el futbolista Messi i la seva dona, Antonela Roccuzzo, es van vestir d’ídem. Amb una granota carbassa d’operari van fer visita a un polígon industrial. Granota carbassa sense taques, s’entén, que potser va anar a buscar un operari, també abillat amb granota carbassa. En aquest polígon és on es fabricarà el seu nou negoci. Segons paraules de l’enyorada estrella –jo recordo on érem quan va anunciar que ho deixava–, serà una "beguda hidratant". El 14 de juny del 2024 és quan el producte serà llançat al món.
Serà de fruites? Serà de llet i cacau? Serà d’aquelles isotòniques, estimulants? Serà de cafè o de cola? Serà baixa en calories? Serà energètica? Es dirà Leo? Tot això són incògnites. Només tenim una certesa. I aquesta certesa val tot l’or del món: serà –i insisteixo que són paraules seves– “una beguda hidratant”.
Hidratar vol dir “proporcionar el grau d’humitat normal o necessari”. O sigui, aportar aigua. Si en lloc de ser una beguda fos una crema jo entendria que en Messi ens expliqués que és “hidratant”, perquè justament una crema podria no ser-ho. Però que especifiqui que una beguda és hidratant m’il·lusiona. Totes les begudes, excepte les alcohòliques, hidraten, perquè contenen aigua. Les alcohòliques no, les alcohòliques deshidraten, com tothom sap (cosa que fa que hom, després d’una nit agitada, es mori per l’aigua amb gas catalana). Però ja m’imagino que els Messi-Roccuzzo no han creat una vodka o una ginebra, ni tan sols una ratafia o un vi, com va fer Andrés Iniesta a La Manchuela (que, per cert, està molt bé). No fa per ells. Per tant, el que sabem és que és una beguda hidratant. O sigui, que deu contenir una part d’aigua. Però m’estic aventurant. No em feu cas.