Bellver, hostalatge de constatacions

Des del segle XIV, Bellver –el castell que aixecà Jaume II– ha admirat la bellesa de tota una badia i un tros de Mallorca, a la vegada que era testimoni de l’esdevenir polític i social de l’illa.

Ara, més de 700 anys després, un hotel amb el mateix nom esdevé l’escenari d’un seguit de circumstàncies que constaten totes les misèries de la nostra societat i que ha estat l’aparador de tot allò que ens ensumàvem, però que no acabàvem de veure: 

- Hi ha una pèrdua de respecte al principi d’autoritat que, fins ara, només s’havia detectat a les escoles. Pocs pares dels al·lots afectats, però molt cridaners, han demostrat que defensen els seus fills a ultrança, sense explicar-los que fer les coses malament té conseqüències. Tot plegat, retransmetent les malifetes per les xarxes socials i ovacionats pels seus. 

- La separació de poders no està clara. Hi ha una supremacia constant del poder judicial per sobre del legislatiu i l’executiu. Els tics del món judicial s’han revelat, de manera especial, des que va començar el procés català. Ara, a les Balears, s’ha vist clarament des que es va suspendre el toc de queda. La justícia vol estar per damunt de la política, no tan sols garantir que vivim en un estat de dret. 

- Més d’un any i mig de pandèmia i tenir una economia aturada no han estat suficients per fer un téntol i repensar el model turístic. A la primera, el turisme d’excessos ha brollat. 

- La manca d’efectius de les forces i cossos de seguretat de l’Estat es reitera cada estiu. Enguany la ferida és més fonda, perquè fan falta per fer complir les mesures covid.

- Quan la societat mallorquina se sent atacada, revé la mallorquinitat sempre adormida. No és per donar les gràcies a aquests al·lots i parents, ni molt manco, però és l’única constatació positiva de l’aparador de Bellver.