La doble moral de la llei de benestar animal

A Madrid estan tramitant un projecte de llei per protegir i garantir el benestar dels animals no humans que, s’ha criticat, exclou els gossos de caça. La realitat és que exclou molt més que això i ens retrata com a societat. Benestar i protecció sí, però només per a alguns animals en algunes situacions. També s’està tramitant una modificació del Codi Penal que hi està relacionada, però em centro aquí només en la llei de benestar. Com és habitual en tot el que pertoca als animals, el més característic de la norma és la doble moral. Fixem-nos en el cas dels gossos. 

A banda dels gossos de caça, si ets un gos de pastura també quedes exclòs de la llei; l’ensinistrament i l’estrès de vigilar no tenen res a veure amb el benestar, però si ets un gos d’atura és acceptable. Si estàs en un circ, et poden sotmetre a entrenaments amb punició per aconseguir que facis piruetes antinaturals, en què corres el risc d’accidents i pateixes llargs transports, cosa que no es considera maltractament si ets animal de circ. Si ets una gossa en una fàbrica de cadells, et converteixen en una màquina de produir fills durant tota la vida, t’inseminen una vegada i una altra, camada rere camada, però com que qui ho fa té llicència no és maltractament. Si ets un gos en un laboratori, et poden mutilar, cremar, enverinar, amputar, extraure òrgans, fer-te passar gana, crear-te malalties i moltes altres coses que serien considerades tortura fora del laboratori. Si en canvi vius en una casa amb una família, com a gos o gossa de companyia, només tenir-te lligat tot el dia seria, lògicament, maltractament. És a dir, com a gos, segons on estiguis i l’activitat que facis, el concepte legal de benestar s’adapta líquidament a la conveniència dels humans. 

Hem construït moltes justificacions per racionalitzar aquesta hipocresia. Se'ns diu per exemple, en el cas dels gossos, que són animals criats per a això. Que els animals amb qui experimentem, cacem, vigilem, fem circ o fem criar són animals nascuts per i adaptats al que fan. Però la realitat és que els gossos no estan especialitzats ni són bons per a res més que fer de gos, que és més que suficient, és el que són. Totes les altres qüestions són un invent humà, començant per les races de gossos, que no existirien si la humanitat no s’hagués dedicat compulsivament a aparellar determinats animals per reproduir uns determinats trets endogàmicament. A més a més, ¿hi ha algú que es pugui creure, posem per cas, que a un beagle ja li està bé que hi experimentin perquè l’hem fet néixer per a això? Néixer o ser criatper ser maltractat no et fa voler ser maltractat.

Aquesta arbitrarietat del que es considera benestar no es limita als gossos. De fet, com és habitual en les noves regulacions de benestar animal, la llei deixa fora la immensa majoria d’animals: tots els animals considerats d’alimentació, tots els animals considerats d’experimentació, tots els animals explotats laboralment (per a vigilància, rescat, ajuda a invidents, etc.), tots els animals que viuen a la natura, els braus en curses i correbous, els animals utilitzats en festes populars i tots els animals domesticats que es consent emprar als circs. Se segueix permetent la pràctica de la falconeria (emprar falcons per caçar) i l’aquariofília (tancar peixos i altres organismes aquàtics en gàbies de vidre). Es manté la criminalització d’alguns animals en llistes negres, com a espècies invasores, malgrat que gairebé sempre ens han envaït per culpa nostra. I es complica, però no es prohibeix de veritat, la tinença, cria i comerç dels ocells fringíl·lids, els pobres ocells cantaires que per causa de la bellesa del seu cant són engabiats.

Cal remarcar que aquest projecte de llei ha estat impulsat per la direcció general de Drets dels Animals (DGDA) del ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 amb l’esforç de moltes bones persones. Persones conscienciades de la violència que exercim contra els altres animals només per tradició, lucre, costum, gola, sadisme, ignorància i perquè podem. És una llei que tot el que pugui tenir de bo és gràcies a la compassió i sentit comú d’aquesta gent, molt especialment INTERcids Operadors Jurídics pels Animals i la Fundació Franz Weber, juntament amb altres expertes. La llei que s’està tramitant no és ni de bon tros la que volien ni aquestes organitzacions ni la DGDA. Però, entre les pressions d’uns i la misèria política dels altres, és el que sembla que tindrem, una llei estatal menys proteccionista que la catalana, per aparentar més que per protegir. Un altre retrat de la irracionalitat humana.