Les beques menjador i la burocràcia

Els setembres són un gran dilluns. I aquest, més. En plena crisi inflacionària, i pels tipus d’interès, milers de famílies amb nens i nenes a càrrec han viscut un setembre especialment difícil, havent d'afrontar uns costos escolars que no paren de créixer. Fins i tot aquells que van a l’escola pública, i teòricament gratuïta, no s’estalvien les despeses del material escolar, el transport o els àpats a l’escola. Una situació que haurien d’alleugerir les beques menjador, però que encara deixen al camí a massa famílies.

Fa uns dies a la Comunitat de Madrid es denunciava la nova gestió privatitzada de les beques, que ha derivat en bloquejos de la pàgina web durant la seva sol·licitud, incidències i expedients perduts. Això, sumat a un augment de més del 10% dels preus dels àpats, que passen a costar 5,5 euros per dia. El resultat ha estat que les famílies madrilenyes han començat aquest curs escolar sense saber si serien beneficiàries d’una beca menjador, que busquen cobrir a Madrid entre el 40% del cost del menjador i el 80% per als nens i nenes que viuen per sota del llindar de la pobresa. A més a més, la majoria de les sol·licituds han estat rebutjades per defectes de forma en la documentació que s’ha d'emplenar per dur a terme aquest tràmit. Un exemple més de com processos burocràtics enrevessats i ineficients s’acaben convertint en barreres insalvables perquè les famílies accedeixin a ajuts socials que necessiten, i als quals tenen dret. I alhora, la comprovació de requisits inacabables és una càrrega extra per a una administració ja de per si saturada. És en aquest context en què els resultats de les beques menjador a Catalunya d’aquest curs escolar s’han de veure com el camí a seguir. 

En primer lloc, hi ha hagut un augment de les beques que cobreixen el total del cost del menjador per a les famílies, inexistents en altres regions i poc rellevants a Catalunya fins fa poc. Són moltes les llars que, davant la cobertura del 40% del cost del menjador, no podran pagar la resta, per la qual cosa optaran per no portar els fills i filles a aquest servei. I són aquests nens i nenes els que més es poden beneficiar d’un àpat nutritiu a l’escola. El 6% dels infants a Espanya no tenen garantit un plat de proteïnes com a mínim cada dos dies, valor que ha augmentat des de l’any passat, en part per la pujada dels preus. A Catalunya són 65.000 menors d’edat, que ara veuen més a prop poder garantir les seves necessitats nutricionals.

El departament d’Educació ha revisat els requisits per poder sol·licitar una beca menjador. S’han modificat els llindars, i per això gairebé la meitat d’ajuts que el curs passat cobrien el 70% del cost han passat a garantir aquest any el 100% –6,91 €/dia–. Alhora, fins a l’any passat era necessari demostrar, a més dels baixos ingressos, que es patia una situació social agreujant, i això ho havia de fer serveis socials. Ara aquest informe s’ha eliminat. Com a resultat, gràcies a aquest ajut, molts nens i nenes catalanes veuran millorada no només la seva salut, sinó també els seus resultats escolars. 

L’any passat, en un estudi en què vaig col·laborar amb la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, ja recomanàvem, per millorar l’accés als ajuts socials, permetre formes d’acreditació dels requisits flexibles, com són els informes de serveis socials, però no exigir-los per poder iniciar la sol·licitud dels ajuts, ja que llavors es converteixen en una barrera. Això no només passava amb les beques menjador, sinó amb altres ajuts locals com la prestació pel pagament dels deutes del lloguer o l’ajut per a famílies amb infants 0-16. L’exigència d’aquest informe, a més de sobrecarregar els serveis socials, és un obstacle addicional més enllà del previst a la llei que dificulta l’exercici de drets fonamentals per part de la ciutadania, especialment als col·lectius vulnerables. Serveis socials ha de servir per identificar situacions de risc i per ajudar a acreditar la vulnerabilitat sobrevinguda, però no s’ha de convertir en una barrera d’entrada als ajuts. 

La modificació per part de la Generalitat de l’accés a les beques menjador ens acosta a una reclamació bàsica que fan des d’entitats com Educo o Save the Children: que el menjador escolar sigui part del dret a una educació pública. Però, potser més important, ens demostra que petits canvis en els requisits, flexibilitzant les sol·licituds i augmentant els llindars de renda, són mesures clau –i factibles– per augmentar la cobertura i l’impacte de les prestacions socials. Estructuralment, encara liderem els rànquings europeus en pobresa i exclusió social. I, conjunturalment, vivim un context en què les carències –alimentàries i també energètiques– no deixen de créixer. Treure el màxim profit dels ajuts que tenim és una necessitat més important que mai. Tenim molts setembres i dilluns al davant.