La biga, la palla aliena i el trumpisme
Només fa dos mesos que Donald Trump és president, però la violència amb què actua s’ha filtrat a la societat, ha tensionat les institucions nord-americanes i ha canviat les relacions comercials i polítiques amb l’exterior. Tots sabíem qui és Trump des del primer mandat i només ens poden sorprendre l’acceleració i la profunditat de l’actuació. Des de la primera campanya fins a l’assalt al Capitoli passant per la condemna pel cas Stormy Daniels, tot indicava les maneres d’autòcrata de Trump: com celebrava la violència contra els manifestants durant els mítings; com procurava deshumanitzar i desacreditar la premsa; les amenaces d’utilitzar el poder presidencial contra els oponents; el seu llenguatge d’odi i els missatges racistes subliminars; les imatges que barrejaven diners, corrupció, globalització i poder; el seu menyspreu pels fets comprovables i per les regles democràtiques; com confonia l’interès públic amb el privat; l’elogi dels tirans.
La força de l’andanada reaccionària sobre les institucions nord-americanes es pot resumir en les paraules greus de l’exdirector del Washington Post Martin Baron: "La democràcia està contra les cordes als Estats Units". En una conversa amb l’ARA, Baron admet que "les institucions democràtiques dels Estats Units són més fràgils del que pensàvem" i que la personalitat de Trump i la seva manera d’exercir el poder l’acosten perillosament als autòcrates. Baron, disset vegades premi Pulitzer, afirma que el president nord-americà "ha superat els límits dels seus poders constitucionals" i demana veure com actua el Tribunal Suprem. La gran pregunta, encara sense resposta, és si l’alt tribunal, avui de majoria conservadora, farà de dic de contenció i si la democràcia nord-americana resistirà.
Els mecanismes d’equilibri tradicionals entre les institucions comencen a fer aigües: les dues cambres donen suport a Trump, el partit republicà ha desaparegut com a tal i s’ha convertit en el moviment personalista MAGA (Make America Great Again), els demòcrates no saben quina estratègia ni lideratge adoptar i els mitjans de comunicació fiables són objecte de menyspreu, crítiques i campanyes per enfonsar-los econòmicament i en la seva credibilitat.
Baron, un home que ha construït el seu gran prestigi amb ponderació i precisió, afirma que Trump és un autòcrata en potència i rebla el clau amb ironia: "Crec que quan algunes persones diuen que vol ser rei, subestimen les seves intencions. En realitat vol ser emperador".
Si la judicatura està sent atacada, l’oposició està desapareguda, Musk té accés a informació privilegiada i l’administració s'està desmantellant amb criteris ideològics i no només d’eficiència pública, el periodisme independent fa front a grans dificultats.
Les grans plataformes tenen espais publicitaris infinits que competeixen amb els dels mitjans tradicionals, i la IA generativa els permet generar continguts informatius sense enllaçar als mitjans d’on prové la informació. Paral·lelament, els mitjans competeixen a les xarxes en igualtat d’accés amb pseudomitjans i propagandistes alimentats per interessos poc transparents. El resultat és que a l’amenaça de la sostenibilitat econòmica s’hi suma el menyspreu del trumpisme contra la premsa que publica el que no li agrada.
Davant d’això Baron es manté ferm en la visió, que ja va definir clarament quan Trump anava contra periodistes dissidents en el primer mandat. Aleshores, va pronunciar la gran frase: "Nosaltres no estem en guerra amb el govern. Nosaltres estem treballant". Però l’empitjorament constant dels atacs als periodistes, amb insults i processos judicials multimilionaris per enfonsar-los, ha fet que alguns reclamin passar al periodisme de croada. Baron no cedeix. "Impertorbables, educats, serens i distanciats —cal fer una cobertura informativa intel·ligent— per evitar que ens trastoqui. Mostrar que el treball dels periodistes és real i rellevant, i no un simple entreteniment passatger. Sermonejar, interrompre i abandonar la sala no figura en el manual del periodista", va escriure a Frente al poder (La Esfera de los Libros). Baron recorda que la missió –no la guerra– del periodista és "oferir al públic la informació que necessita i mereix tenir per poder autogovernar-se", i afegeix: "No som taquígrafs, som periodistes; no som activistes, som periodistes. Hem de mantenir la nostra independència i, sigui quin sigui el govern, hem de fer la nostra feina amb honestedat i precisió, divulgant els fets sense por".
Al llibre Cómo mueren las democracias (2018), els professors de Harvard Levitsky i Ziblatt advertien: "Hauríem de preocupar‑nos quan un polític rebutja de paraula o obra les regles del joc democràtic, nega la legitimació dels seus oponents, tolera o fomenta la violència o dona a entendre que té la voluntat de coartar les llibertats civils dels adversaris, inclosos els mitjans". Parlem de la palla als ulls dels EUA o reflexionem sobre les nostres bigues a Catalunya i Espanya? Aquest serà un altre article.
