Bilingüisme en una sola llengua

Diumenge hi va haver una manifestació a Barcelona, convocada per l'entitat Escola de Tothom, contra la immersió lingüística i a favor de l'aplicació de les sentències judicials que obliguen a impartir un 25% de les classes en castellà a les escoles catalanes, ara sense efecte per un decret llei del Govern i una llei del Parlament. Arrimadas va tornar a dir que això és “una vergüenza”, les dues paraules que deu haver dit més vegades a la vida.

Hi va anar poca gent. 2.800 persones, segons la Guàrdia Urbana, i 200.000 segons els organitzadors: tant se val, eren visiblement pocs. Tot i així, la manifestació va tenir un impacte sobredimensionat: els mitjans del nacionalisme espanyol, amb el seu habitual entusiasme futboler, la varen voler vendre com un gran èxit. I d'altra banda, molts mitjans catalans van fer tot el que van saber per donar-li un tractament prioritari, tal vegada per no haver-se de sentir després allò que són parcials, que marquen un pensament únic, que fomenten l'odi a Espanya, etc. (però s'ho han hagut de sentir a dir igualment). Males notícies, doncs, per al nacionalisme espanyol a Catalunya, que amb el desinflament del Procés i la degradació de l'independentisme també ha perdut la potència que va exhibir fa uns anys: Ciutadans ha acabat en no res, i les marxes triomfals de desenes de milers de persones pel passeig de Gràcia han passat a la història, tal vegada perquè ara no hi ha pressupost per fer venir autocars i trens carregats de gent d'altres indrets de la Península. I sap greu també pels independentistes amb el cap al mur, aquests que veuen colons espanyols pertot arreu, perquè la realitat és que la causa dels castellanoparlants suposadament ultratjats en els seus drets lingüístics té un suport ciutadà molt escàs, pràcticament residual. La tesi formulada per alguns d'aquests independentistes, segons la qual els espanyolistes no surten al carrer perquè ja han guanyat i no els cal, senzillament és una bajanada (una més).

La causa d'aquests que exigeixen bilingüisme però ho fan només en una llengua no té quasi força civil, però sí d'un altre tipus. Al seu darrere hi ha PP, Vox i Ciutadans, uns altaveus mediàtics potentíssims i una bona part de la cúpula judicial espanyola. I en aquest sentit, sí que té perill i pot tenir conseqüències directes damunt la vida de la ciutadania. Ja en té en forma de les esmentades sentències judicials, però en pot agafar d'altres encara més greus: Abascal demanava “un 155 permanent”, mentre Feijóo (des de Toledo i evitant la foto amb l'extrema dreta, tot i saber que hi governarà per poc que sumin) reclamava que “el castellà no sigui llengua estrangera” dins Espanya. Són tot les velles mentides de sempre, tan velles que són podrides, però a partir d'elles tornaran a envestir amb tota la força de què siguin capaços si un dia governen a Espanya. Dir això no és agitar l'espantall de Vox: és afrontar de manera realista un perill cert, un tipus d'exercici que tal vegada convindria que des de Catalunya es comencés a practicar.