Un bilió per a despesa militar
Bé, en realitat, Von der Leyen va dir vuit-cents mil milions d'euros. Però què volen que els digui. A aquest nivell de zeros, si fa no fa. Estem en una era en la qual es parla de milers de milions d'euros com qui parlava, en aquells temps, de pessetes. Que sembla que els diners els regalen, escolti.
Hi ha una vella dita que diu: “Si vols la pau, prepara't per a la guerra”. El que passa és que, en el nostre cas particular, ja estem en guerra. Ho està Ucraïna, però és com si ja ho estiguéssim els europeus. No ens cauen (encara) bombes, però si travessem alguna línia que els russos considerin Rússia i nosaltres Ucraïna, ja la tindrem. Perquè llavors diran que ja no ens estem defensant, sinó que estem envaint.
Jo crec que aquesta guerra només interessa als governants. Bé, com la majoria de les guerres. El que passa és que abans la gent no disposava de xarxes socials. Però vull creure que, si la cosa es complica, russos i europeus, i ara em refereixo a la gent del carrer, diran: “Escolti, a disparar trets vagin-hi vostès, que nosaltres el que volem és viure en pau i continuar tenint fills, i treballant en aquest món global que, segons ens van assegurar, ja no té fronteres”.
Això sí que seria històric. Recordo una pel·lícula en què dos països, en lloc de matar-se a trets, resolen decidir qui és el vencedor amb una partida d'escacs. La idea no seria ni tan sols això, sinó que tots diguéssim: “Que no, que no ens interessa, que no hi anem”. Però no podrà ser perquè si a Rússia dius això, et liquiden. I si els russos van al front, haurem d'anar-hi tots a plantar-los cara.
Així que, d'acord, dedicarem un bilió d'euros a armes, satèl·lits, bombes, avions, militars, caps nuclears, drons i el que calgui. Això sí, no ens diguin que aquest deute no compta. No el comptaran vostès per fixar multes als estats membre, mandataris europeus, però els asseguro que nosaltres haurem de tornar-lo. I que passarà als nostres fills. I que els interessos d'aquest deute van en detriment de la despesa social. És a dir, sanitat i educació, igualtat, desenvolupament. Tot allò que les guerres destrueixen.
La creació de diners no és gratuïta. I la creació desbocada de diners és el principi de la fi de tots els imperis. Així que jo no sé si en el que estem és en un principi de la fi.
I ho diu un optimista empedreït. Els dies estan grisos, últimament. Feia falta aigua, però tanta pluja posa trist.
