Quan era bo que Puigdemont es presentés a les eleccions
L'estat espanyol continua col·leccionant correctius internacionals pel seu tractament a l’independentisme català. Aquest dijous hem sabut que la justícia de Suïssa no va voler fer cas dels requeriments de l’Audiència Nacional pel Tsunami Democràtic. Ara, el Comitè de Drets Humans de l’ONU ha dictaminat que Espanya va vulnerar els drets polítics de l'expresident Carles Puigdemont quan va suspendre'l com a diputat del Parlament, el juliol del 2018.
I com que la relació entre l’elegit i els electors és directa, és evident que la suspensió no només va vulnerar els drets del president a l’exili sinó d’aquells que el van votar el desembre del 2017. Que, per cert, van ser 948.233 ciutadans, un de cada cinc vots.
Remarco la xifra, perquè avui és un dia oportú per recordar el ministre portaveu del govern de Rajoy, Íñigo Méndez de Vigo, que el 28 d’octubre del 2017 va declarar a Reuters que el seu govern veia amb “gust” que Puigdemont es presentés, perquè “Puigdemont i tots els líders poden participar en aquestes eleccions i seria bo, perquè seria una manera que els catalans jutgessin el que hem vist aquest darrer any [...] i que la gent a Catalunya haurà pres bona nota de qui actua amb intel·ligència, serenitat i amb sentit comú buscant l’interès de tothom i qui només ha buscat l’interès dels secessionistes que han portat Catalunya a un carreró sense sortida”.
En efecte, els catalans van jutjar i van donar 70 diputats a les candidatures independentistes i 57 a les unionistes. En concret, el PP va rebre 185.670 vots que van atorgar-li 4 diputats. Esclar que després no tots els entrebancs van venir de Madrid. I que per això, també, estem com estem.