DirectorEl president del grup Palladium, Abel Matutes (fill), assegura que el model econòmic i social d’Eivissa no podria sobreviure sense discoteques. “Seria una autèntica bogeria canviar aquest model, que moltes destinacions turístiques del món voldrien per a si mateixes”, afirma en una entrevista publicada dijous per a l’agència Efe. Es podria dir que és com aquell que veu la pedra amb què ja ha ensopegat i decideix tornar-hi a topar deliberadament. Però per molts doblers que hi perdi li surt barat: quan ensopega no és ell qui nota més el mal. Qui patirà de veres les conseqüències de l’aturada del monocultiu del turisme de l’oci nocturn seran els treballadors.
La bogeria, senyor Matutes, seria continuar com fins ara, tal com pretén, sense aprendre res de la crisi del coronavirus. Sense adonar-nos de la fragilitat d’un sistema econòmic basat exclusivament en una mena de turisme molt més concret i especialitzat, per exemple, que el de Mallorca, que també és prou vulnerable.
Eivissa ha crescut tant al voltant del negoci de la festa que sèries com White Lines queden curtes, i això, els Matutes, segur que ho tenen clar. Sigui com sigui, a vegades costa imaginar què podria ser l’illa si hagués avançat per un altre camí. El model actual l’ha deixada tan assedegada que no té més remei que dessalar la mar, fins i tot a l’hivern, però sembla que no hi hagi cap alternativa possible a continuar creixent a base de discoteques i hotels.
No es tracta de descartar el turisme –ni les discoteques–, però Eivissa ha de deixar de dependre’n tant com ho fa ara. I, sobretot, ha de saber aturar-se. És clar que serà difícil trobar-hi cap alternativa, i encara més acostar-s’hi, però encara ho és més que serà impossible si ni tan sols es planteja i es descarta com si fos una quimera.