Bomba i algoritme
La mort a la presó, aquesta setmana, del matemàtic Theodor Kaczynski –l’home que va matar tres persones i en va ferir i mutilar més de vint–, ha vingut a coincidir amb el debat sobre l’ús de la intel·ligència artificial. Kaczynski, més conegut com Unabomber, estava obsessionat amb l’ús de la informàtica com a instrument de dominació i alienació, i va ser això el que el va motivar a viure sol enmig del bosc i a enviar tot un seguit de paquets bomba casolans a diversos professors d’informàtica.
La investigació i la recerca, de gairebé dues dècades, que va portar fins a la seva detenció, és una història vertaderament al·lucinant, més pròpia d’un conte de Borges, com La muerte y la brújula, que no d’un cas tristament verídic. Perquè parés de matar, les autoritats oferiren a Kaczynski la possibilitat de difondre les seves idees, el conegut manifest que va sortir a la premsa que finalment va accedir a difondre’l i que s’ha acabat convertint en un document revelador de les inquietuds humanistes del corrent ideològic que més s’oposa a l’ara conegut com a ‘capitalisme de la vigilància’.
Aquest assaig breu deu ser un dels texts més estudiats del segle XX; del que se’n desprenia s’havia de deduir l’autoria dels crims, tant pel que fa a la forma amb què s’exposaven les tesis com per l’estil del document (el d’un article escrit segons les normes editorials de certes universitats d’elit). La publicació de l’assaig va ser el que va portar a la detenció de Kaczynski: el seu propi germà va deduir que qui signava allò només podia ser en Theodor (usava una frase feta que havien sentit en boca de sa mare).
Kaczynski tenia males maneres, i era un assassí psicopàtic –i una víctima adolescent del programa de rentat de cervells MKUltra…–; res del que va maniobrar va servir ni per plantejar cap debat seriós ni per contribuir a il·luminar el panorama intel·lectual d’Occident. Cosa que ara sí que és necessària, davant el daltabaix que està provocant aquesta nova forma d’intel·ligència artificial, ja aplicada no només a la programació sinó a coses com el reconeixement de cares per part de les autoritats policials, o a la tecnologia de seguiment dels moviments dels treballadors als encontorns dels llocs de treball, tot per vigilar que no comencin a fer moviments que els portin a un projecte de sindicació (com s’ha descobert que ha estat fent Amazon).
Un sistema d’IA pot vigilar les xarxes socials dels empleats i fer saltar l’alarma quan comencen a fer coses que no interessin als seus patrons, com conduir d’una determinada manera (ja hi ha IA que filtra els currículums que arriben als departaments de recursos humans de les empreses). La pandèmia de la covid ha portat els estats a participar de gust en la vigilància i la monitorització de les persones. I alhora és cert que aquesta tecnologia pot portar a noves vacunes i a curar malalties de difícil solució actual (com la pneumònia). Ben aviat començarem a veure gent que ha perdut la feina per culpa del que ha deduït l’algoritme. El planeta tornarà a estar dividit, com a la Guerra Freda, entre els països que vigilen els vigilants més o menys democràticament i els que han posat els vigilants a regir el destí de tothom.