Bon any i més periodisme

Sálvame, aquell programa de televisió infecte que va tancar fa uns mesos després de quasi quinze anys contribuint a sumar curtor individual i col·lectiva, té relleu. Potser aparentment no hi té res a veure, però les conseqüències són massa semblants i igualment tòxiques. En el panorama de la comunicació en el sentit més ample, a aquella xafarderia barroera –posam Sálvame com a exemple, però hi ha molts altres programes d’aquesta mena– li ha sorgit un clar competidor. No està tant a la televisió ni als mitjans de comunicació tradicionals, sinó que ha trobat sobretot a les xarxes socials el seu mitjà. Sí, al renou de la xafarderia, d’un temps ençà se li afegeix l’onada creixent de predicadors (i preparadors, diuen) del desenvolupament personal, xerraires de tota mena que, quasi sempre sense cap formació, escampen per les xarxes què has de fer per sentir-te bé, per treure el millor partit de tu mateixa o per aconseguir tot allò que et proposis, perquè tots en tenen la fórmula o unes càpsules miraculoses o uns cursets que anuncien després d’haver amollat el discurs. Són els influencers de la sanació espiritual i física, el nou opi del poble.

Tot és el mateix perquè tot fa part del corrent de fake news i d’altres estratègies de comunicació per captar l’atenció del personal aprofitant la debilitat humana, l’avorriment i la desinformació. I, amb això, augmentar la vulnerabilitat de les persones i les societats. La informació n’és un antídot. La informació és un antídot sobretot contra la comunicació que interessadament promou la desinformació. El periodisme, el bon periodisme, que és l’únic que mereix dir-se així, dona eines per fer més fortes les persones i les societats. Bon any a tothom i més periodisme.