Un bon nadal

Els mitjans, sobretot les televisions, augmenten d’any en any –de dia en dia, potser?– la pressió inhumana sobre la nostra dèbil humanitat, a fi de convertir-nos en autòmats dedicats patològicament a comprar. Ja haureu observat que aquesta pressió és més intensa com menys necessari és el producte que se’ns ofereix. Les coses que necessitam sembla que no són tan importants, llevat que l’oferta es compongui de marques amb una forta competència entre elles.

El retorn a l’escola, l’arribada del fred, les vacances, el canvi d’estació i un llarg enfilall de dates assenyalades pel comerç formen uns escenaris d’ofertes generalment prescindibles, que la publicitat ens presenta com a maneres de completar la nostra vida –de completar-nos nosaltres mateixos. I no sempre té manies: pot arribar a insinuar que  un producte o un altre poden, no ja fer-te completament feliç, sinó dotar-te d’una dignitat humana sense la qual no hauries de sortir al carrer.

Ara vivim la temporada de més pressió publicitària. Per això sabem que s’acosta un nadal de luxes, un nadal de comprar, comprar i comprar encara més, gastar i gastar més, a veure si et sacrifiques fins a l’endeutament per tenir unes hores o uns dies de somni –no teu: el somni postís que la mateixa publicitat ha instal·lat al teu inconscient: menjar i beure desmesuradament, regalar moltes coses i que te’n regalin altres tantes, i perfumar el teu cos amb aromes que fan sentir allò que ningú no ha sentit mai.

O sia, un bon nadal.    

Guillem Frontera és escriptor