L'autoconeixement és fonamental per fer avançar un país. Sense saber la història, la geografia i la realitat més propera és impossible poder, com a societat, caminar fermament cap a un futur millor. Més encara en un país com el nostre, Mallorca, en què hem estat durant massa anys orfes de coneixement propi a causa d'un relat nacionalitzador únic, imposat des de l'Estat i que menystenia, i en bona part encara menysté, les realitats 'regionals'.
És per això que el desvetllament nacional de Mallorca començat a la segona meitat del segle passat ha anat indissolublement lligat a l'autoconeixement. El professor Damià Pons ha explicat mantes vegades com les obres publicades durant la dècada dels seixanta encetaren l'interès i l'atenció cap a la terra que trepitjam cada dia. Llibres com 'Mallorca: el sur y sureste' del geògraf Vicenç M. Rosselló Verger, 'Els mallorquins' de l'advocat Josep Melià o l'obra col·lectiva 'Historia de Mallorca', dirigida per Josep Mascaró Pasarius són les aportacions més destacades d'aquell moment.
Posteriorment, a partir dels anys setanta, el fet de tenir una universitat pròpia ha contribuït enormement a conèixer-nos millor com a societat i com a territori. Sense l'aportació intel·lectual i científica que genera un centre d'estudis superior, el saber i els estudis de què disposam sobre Mallorca i la seva gent no es trobarien al nivell actual.
Tampoc s'ha de deixar de banda la tasca de les editorials a l'hora de divulgar les investigacions que es duen a terme de la nostra realitat. A tall d'exemple podem esmentar la col·lecció 'La Guerra Civil a Mallorca poble a poble' de Documenta Balear, que ens explica un passat que ara, per sort, podem comprovar mitjançant intervencions arqueològiques, o la col·lecció 'Panorama de les Illes Balears', llibrets bons de llegir i de temes interessants, que publica Lleonard Muntaner, editor.
Tanmateix, el fenomen que ha esclatat els darrers anys són les jornades d'estudis locals a municipis i a barriades de Mallorca.
Aquestes iniciatives tenen un antecedent llunyà com són els treballs d'alguns erudits locals que si bé a vegades no han seguit els criteris d'allò que la historiografia considera ciència, en molts casos són la primera aportació en la difícil tasca de recuperar el passat d'un lloc.
Molt més properes en el temps i amb bagatge acadèmic prou reconegut són les Jornades d'Estudis Històrics Locals que, organitzades per l'Institut d'Estudis Baleàrics, enguany arriben a la trenta-sisena edició. En una trajectòria de gairebé quatre dècades, s'han tractat multitud de temàtiques i s'han publicat milers de pàgines que són de consulta recomanada, o directament obligatòria, per fer una primera aproximació a qualsevol qüestió que s'hagi explorat abans.
Seguint l'exemple de l'IEB, fa anys que ajuntaments i entitats culturals organitzen jornades d'estudis locals similars prenent com a àmbit d'estudi un municipi o una barriada. La diversitat de plantejaments és important. Algunes se celebren cada any, d'altres dins una periodització establerta i un tercer grup tot d'una després d'haver aconseguit publicar les ponències i comunicacions de l'edició anterior. També és freqüent que en algunes jornades es marqui un tema determinat sobre el qual s'accepten aportacions, tot i que a la majoria simplement s'admeten totes aquelles investigacions que s'ajusten al marc geogràfic acordat.
Els estudis locals, així doncs, gaudeixen de bona salut. Per tant, l'autoconeixement del nostre país guanya amb cada nova edició d'unes jornades tot una sèrie de ponències i comunicacions que ajuden a conèixer millor el territori, la història i la societat. A més, són bones notícies que el Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la UIB hagi pres la responsabilitat de dur un registre d'aquestes iniciatives i que les institucions com el Consell de Mallorca o el Govern es preocupin de treure, de tant en tant, línies de subvenció per poder editar i publicar les conclusions de les jornades.
Tanmateix, resta encara pendent que algun organisme supramunicipal agafi les regnes de la coordinació de totes les jornades i que s'incentivi la participació des de tots els àmbits del coneixement científic. D'aquesta manera, l'autoconeixmement, tan necessari, seria encara més complet.