El pla de Sánchez: bones intencions i jocs de mans

El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que ha presentat Pedro Sánchez al Congrés amb l'aprovació prèvia del consell de ministres, necessària abans de la tramesa a Brussel·les, és un document important. No és de lectura fàcil, amb les seves 211 pàgines i 107 més d'annexos, i una estructura complexa, que fa encara més barroca la seva redacció del que ja ho era quan es va aprovar el programa Next Generation EU a Brussel·les. És un conjunt de matrius de doble o triple entrada, amb eixos, polítiques, palanques, components, projectes, programes, inversions, reformes, motors, tractors, plans, mesures, prioritats, pilars i iniciatives emblemàtiques. La cerca de sinònims per classificar i ordenar les accions proposades fa somriure, tot i que atabala. Els imports són sempre els mateixos –69.000 milions–, que es van recombinant. Els components principals ja s'han anunciat a bastament: 13.000 per al cotxe elèctric, 7.000 per a renovació del parc d'habitatges, 4.000 per modernitzar les administracions públiques, 4.000 per al pla de digitalització de pimes, 4.000 més per desplegar el 5G, etc. Són els vint programes tractors de la inversió, fins al més petit, de cinc-cents milions, per a l’estratègia nacional d’intel·ligència artificial.

Certament, hi ha molt bones intencions, i una retòrica empàtica amb tots els projectes de modernització respectuosos amb el medi ambient i amb la cohesió i la inclusió. Tanmateix, tot i que no es tracta de reproduir l'actual model productiu, això –reproduir-lo– és el que es fa. El Pla reflecteix les ferides de l'economia i la societat espanyoles i promou mesures per curar-les.

Reflecteix també un tarannà d'esquerres, igualitari i inclusiu en els temes i prioritats. És evident que si l'hagués redactat el PP seria diferent. Com deia, pesen molt les consideracions d'inclusió, cohesió i igualtat. Pesen poc les de competitivitat. Encara pesen menys les d'internacionalització.

Unes economies com la catalana, la balear o la valenciana no s'hi sentiran ben representades. El turisme hi pesa poc, així com el comerç i, en general, molts serveis.

Es percep una orientació "Espanya endins", amb tendències a la reclusió econòmica. Tot es fa com si estiguéssim en una economia tancada, sense contacte amb l’exterior, sense grans plataformes tecnològiques que no se sap on tributen, com si tot l’univers empresarial fos hispànic. Vist des de Catalunya crida l'atenció la poquíssima referència a la internacionalització. A qui vendrem allò que aprendrem a fer i que farem? Aquesta mancança, com la del turisme, diu molt de les febleses estructurals del Pla. Modernització, sí, però ¿cap a on?

Apareix un capítol d'inversions, però no són més que les mateixes despeses mencionades prèviament, que ara es rebategen com a "inversions". També hi ha un capítol de "reformes". Algunes ho són –sense cost–, de debò, en general quan apunten a canvis legals. Moltes altres no són més que les despeses sota un nom diferent.

Hi ha bons esforços per promoure la digitalització de les pimes i la de l'administració, i la de la joventut estudiant, i per a la superació de les divisòries digitals, i tot això està bé. Vol superar ferides i mancances importants, i té ambició de transversalitat i cohesió. Entre les limitacions, més enllà de l’excés de retòrica i d’una certa buidor declarativa, comprensible en l’actual fase preparatòria, s’endevina el perill d’una gestió molt centralitzada, que es vol conjurar amb apel·lacions a la realització de processos de consulta. En la part substantiva, es detecta el perill d'excés d'obra i defecte de formació, que, per més que es conjuri repetidament, s’enfronta a la precisió amb què es descriuen les obres i la vaguetat amb què es refereix a la formació.

Fa la sensació que el Pla no és del president Pedro Sánchez, sinó d'uns quants Pedro Sánchez, tots experts en fer jocs de mans. Next Generation EU –l'original– ja era una mica així, però la versió espanyola excel·leix en el transformisme i la prestidigitació.

El document que es va presentar dimarts seguirà dominant l’escenari polític, econòmic i social espanyol i europeu dels propers mesos i anys. No hem començat encara a comparar entre països, però arribarà un moment d’aquí ben poc en què no pararem de mirar què fan els veïns i ens preguntarem si hem estat prou ambiciosos o si hem triat allò que els altres no volien. Per a tot allò que està prou indefinit, encara podrem corregir i afinar les propostes, però en les grans decisions, com la de la promoció del cotxe elèctric, les cartes ja estan jugades. Haurem de seguir amb la màxima atenció com es desplega aquest nou Pla Marshall.

Albert Carreras és director d'ESCI - Universitat Pompeu Fabra.