Els bons socis han de servir per aportar estabilitat

PalmaLa principal funció d’un soci de govern, en formi part o doni suport extern, és aportar una estabilitat que el partit que governa no pot assolir tot sol, bàsicament per manca de diputats. I si alguna cosa ha demostrat la crisi de Vox és que el partit d’extrema dreta no està complint amb la seva principal funció després de signar un acord de governabilitat amb el Partit Popular. És cert que ja hi havia hagut senyals, com les amenaces de no donar suport al sostre de despesa i als pressupostos de l’Executiu si no es complien certes condicions, com ara la dotació econòmica per començar a aplicar la segregació lingüística.

Però la dimensió de la crisi que han protagonitzat els diputats d’extrema dreta fa pensar que la inestabilitat és més gran del que es podia preveure. Perquè Vox ha col·locat el govern de Marga Prohens en una cruïlla on no hi ha sortida fàcil i qualsevol camí ens pot dur al precipici si es tria el bàndol equivocat.

La situació ha estat paradoxal i inèdita. D’una banda, hem vist cinc diputats controlar un grup parlamentari, malgrat que havien estat cautelarment expulsats del partit que va originar aquest grup. De l’altra, han quedat dos diputats que, tot i que sí que han estat fidels al partit, han acabat expulsats del grup. Enmig de tot, el Govern ha fet com si no res, ha seguit la seva agenda amb una normalitat impostada i ha fet allò que l’expresident espanyol MarianoRajoy va aplicar tantes vegades: esperar que passi la tempesta.

I ara què? En cas que tot s’arregli i els diputats d’extrema dreta es tornin a agrupar, continuarà confiant l’Executiu en un soci tan poc fiable que intenta posar contra les cordes qualsevol mesura que es pretén tirar endavant i que ni tan sols és capaç de mantenir certa cohesió interna, encara que sigui de cara a la galeria?

Una de les coses més greus d’aquest serial ha estat la manca d’explicacions que ha rebut la ciutadania. Dir que és un problema intern d’un altre partit un dia rere un altre és del tot insuficient. També és preocupant la manca d’exigència del PP cap a Vox, que des que va començar la legislatura ha vist com culminaven tots els xantatges que ha posat damunt la taula. A més, no és massa agosarat sospitar que els problemes de les Balears s’han tornat a arreglar a Madrid i no a les Illes, perquè Alberto Núñez Feijóo té altres fronts molt més importants –mantenir la posició del PP a les pròximes eleccions gallegues– com per permetre’s el luxe que un foc a les Balears li compliqui encara més l’existència.

Els representants de Vox han dit per activa i per passiva que respecten els seus votants. Així ha de ser, i també s’hauria de respectar aquells que no els han votat. Ara bé, com sol passar, els actes no han acompanyat aquestes paraules.