Un botó lila al bus
Diuen a les notícies que “els transports públics comptaran amb un botó lila que connectarà directament amb el telèfon d’atenció a la víctima”. Aquesta és una de les mesures del pla de prevenció de violències masclistes que ha anunciat la Generalitat. N’hi ha més. Per exemple, als cinemes o comerços hi haurà “persones formades perquè tothom sàpiga com actuar si es detecta una situació de violència”. Entenc que són informadors. I que els informadors et diran que has de trucar a la policia. Llavors, potser el que caldria és que en lloc d’informadors hi hagués, directament, policies. Penso, ara, si amb presència policial s’hauria pogut evitar la violació d'una nena, al centre comercial Màgic de Badalona, per part de sis nens. I si s’hauria evitat amb informadors. No tinc la resposta.
Si a l’autobús un llefiscós es refrega amb una viatgera, suposo que la viatgera pot anar a prémer el botó lila. Imaginem, però, que el llefiscós, a part de refregar-s’hi, li roba la cartera a un noi o l’insulta per motius racistes. Serviria el botó lila? Si roben a una dona a l’autobús, no pot prémer el botó lila? I si els tocaments són d’un llefiscós a un noi?
Entenc que està bé separar les violències per fer visibles les fins ara invisibles. Entenc que està bé parlar de la violència masclista, perquè fins ara s’ha camuflat. Però posar un botó lila, específic, a l’autobús, em sembla un detall més fotogènic que útil. Si creus que a l’autobús hi pot haver violència, posa-hi un vigilant. A mi em fa tanta por que un senyor em robi com que em digui “puta catalufa” o que em vol sotmetre a tocaments.