Brometàfores

Potser sí que estic una mica despistada amb els eslògans dels partits. Com que no sortim tant, tampoc m’he fixat en les banderoles dels fanals. N’hi ha tantes? Continuen circulant autobusos de campanya, això sí, com si tot fos com abans, quan aquests autobusos s’omplien de periodistes que anaven als mítings i al pica-pica de després.

El cap de setmana hem vist que l’autobús del candidat Illa s’ha espatllat i l’ha hagut de remolcar la grua, cosa que ha fet que, ràpidament, hom es dediqués a fer tota mena de brometàfores. Però també hem vist els tuits dels amics de Ciutadans, que es queixaven que els havien fet pintades al seu, d’autobús. Allò que en diem bretolades. I aquí em voldria aturar. L’autobús que ensenyaven mostrava la cara de Salvador Illa amb un nas de Pinotxo (un nas que li estirava la mascareta). I, més avall, uns escrits, poètics, no sé dir si en la llengua de Guardiola o de Sergio Ramos, que deien: “Paga la coca, Ciudagramos”. La coma és meva.

Com que ja us he dit que estic una mica despistada, de bones a primeres m’he pensat que el nas de Pinotxo de l’Illa també era vandàlic. Llavors m’han explicat que no. Que ells, en aquesta campanya, es fiquen amb l’Illa, a qui, també de manera brometafòrica, titllen de mentider. Això no ho sabia. Jo he vist cartells del partit a prop de TV3 on proven de vexar els independentistes, però d’una manera estranya, a mig camí entre anunci d’Ikea i anunci independentista. Són uns cartells de color groc amb lletres negres (és d’una campanya anterior d’ERC) però que fan l’efecte d’estar mig arrencats. I a sota hi diu: “Independència és que ningú et digui com pensar, parlar o sentir-te”. I tu dius: “Justa la fusta! Sí! Vull la independència”.

Queixar-te que t’han fet pintades burletes a l’autobús quan tu portes el bus amb una caricatura burleta d’un altre candidat és tan coherent com, no en dubteu, efectiu electoralment.