El bus turístic a Menorca

Cada any, entrat el setembre, el canvi d’horaris dels busos de línia que recorren Menorca ens assenyala que la temporada turística comença a anar de cap avall. Canvien algunes hores per adaptar-se als horaris dels instituts de Secundària, cosa que està molt bé. M’agrada, aquest moment de l’any. La majoria d’usuaris hi som tan assidus que hem arribat a tenir un tracte familiar. El primer bon dia és per als de casa quan te’n vas, el segon per als col·legues de parada, i el tercer per al xofer.

El dia que comencen les classes als instituts, la mitjana d’edat del passatge baixa de cop, i tots semblam més joves. La massificació turística dona pas a la massificació escolar, i encara que, posats a triar, m’estim més la segona, tampoc no estaria de més que els responsables de les rutes fossin més previsors i alguns passatgers no haguessin de fer el trajecte per carretera drets enmig del passadís. O directament quedar-se en terra, com passa més d’una vegada. En qualsevol cas, m’agrada que en aquesta època el bus deixi de fer olor de bronzejador de coco i en comenci a fer d’entrepans de formatge preparats a correcuita, perquè els primers dies de l’horari nou és fàcil una badada.

Aquests canvis al bus regular ajuden a percebre que Menorca torna a ser una illa amb persones que l’habiten, i no només gent que hi passa. I la sensació és agradable, però la joia no acaba de ser completa. Fins i tot quan arribin els mesos d’hivern i de turista no n’hi hagi gairebé cap, no hi haurà manera de viatjar sense la sessió contínua de vídeos de promoció turística que es projecten a la pantalla de proa. Vas amb el bus de línia, però sembla que sigui un bus turístic.

Aquests vídeos solen ser sempre els mateixos, des de fa anys. De tant posar-los, acaben produint el mateix efecte que els anuncis publicitaris que abans et maçolaven per la televisió i avui et corquen des de qualsevol dispositiu, plataforma o aplicació: te’ls arribes a saber de memòria. Com que l’àudio es transmet pels altaveus encastats damunt els seients del bus, encara que no et vulguis mirar la pantalla et menges per força la banda sonora, i no pots evitar reproduir dins el teu capet aquelles imatges que t’han quedat gravades. I la cosa es complica si seus a la part davantera del bus, perquè l’àudio del vídeo es mescla amb el so de la ràdio que escolta el xofer, no sempre a un volum moderat. Hi ha xofers que els podries anomenar per l’emissora que posen: en Cope, en Cadena Dial, en Kiss FM. Tant si t’agrada com si no. I també passen coses sensacionals. Un dels busos de la meva ruta té la pantalla espatllada, però no es priven de posar els anuncis turístics. La pantalla és negra, però els altaveus et diuen que estan reproduint els vídeos. Ens posen a prova? «Sabries dir quina imatge correspon a aquesta frase que diu ara la locutora?»

Insistesc que no són informatius, sinó publicitat turística... fora de temporada turística. Corregesc: sí que hi ha un vídeo informatiu, de servei públic. Un de la Covid, tothom amb mascareta i un fillet que explica que el bus és segur. Tal vegada sigui una campanya de salut pública per a la pròxima pandèmia. Però és l’excepció. Els altres, tots, són pura propaganda turística. De debò fa falta?

Un d’aquests vídeos ens diu que Menorca és “una isla de acantilados salvajes y suaves arenales”. Em deman si ens el posen durant l’hivern perquè els menorquins sapiguem el que ja saben els turistes, perquè jo no he sentit mai cap vesí dient que els penyals de Menorca són salvatges. Val a dir que també mostra coses que els menorquins coneixem i els turistes no, com quan diu que som “una isla sostenible de playas vírgenes” i mostra imatges de platges on no s’hi veu ni una ànima. Fa enveja, eh?

Llavors hi ha aquell que toca d’èpic, que diu que Menorca és una illa plena de gent autèntica –us assegur que tots els passatgers del bus ho són–, persones senzilles, molt feineres i lluitadores –açò ja no ho podria assegurar, no conec prou tothom. En aquest vídeo hi surten forners i carnisseres, madones i sabaters artesans, un tractor que llaura i un pescador de barca de bou, i molta altra gent que entra i surt de botigues, que deuen ser les que no tanquen a l’hivern quan no hi ha turistes, o les que no tanquen definitivament perquè, quina sort, tenen relleu generacional i han trobat gent jove que vol aprendre l’ofici.

Potser és per açò que en tot aquest anunci tothom somriu i està content, perquè ara és un bon moment, diu la senyora del vídeo, per arrelar i créixer i fer-ho tots junts pel bé de Menorca. Preciós. Però, no ens ho podrien dir a una altra banda? Seria polit poder viatjar en bus conversant amb la persona del costat sense interferències turístiques. O simplement en silenci, aquest bé cada cop més escàs.