Es busquen beneficiaris de l'ingrés mínim vital
La setmana vinent la Seguretat Social posarà en marxa un pla “d’intensificació” per reclamar la devolució dels pagaments indeguts de l'ingrés mínim vital (IMV). "Cobraments indeguts", en diuen, com si l'error fos de les persones beneficiàries i no del disseny del mateix ajut i provocat per una manca de coordinació entre l’administració estatal i les autonòmiques. El pla per recuperar els diners durarà quatre mesos i consisteix en un sistema d’incentius per als funcionaris –de poc més de 10 € per cada resolució emesa fora de la seva jornada laboral.
El pla arriba pocs dies després de l'escàndol vinculat als dies que triga la Seguretat Social a contestar el telèfon, o a com és de complicat demanar la imposada cita prèvia per sol·licitar l’IMV. No hi ha prou treballadors per donar resposta a la demanda social d’aquest ajut –que només es pot sol·licitar quan tots els altres recursos s’han acabat– però ara es dissenya un pla per aconseguir que es puguin reclamar els "pagaments indeguts".
Aquests pagaments s’han produït per dues raons. La primera és que es concedeixen en funció de la renda de l’any anterior, i no l’actual. Això fa que, al revisar els ingressos, si aquests han variat, es facin modificacions de les quanties amb efectes retroactius. La segona és la coordinació imperfecta entre l’IMV i les rendes autonòmiques –com la renda garantida de ciutadania (RGC)– que ja existien quan l’ajut estatal es va posar en marxa, fet que va portar a duplicitats en els pagaments.
Tot plegat són, per tant, deutes generats no pels beneficiaris, sinó per desajustos en l’administració. Alhora, les quanties que ingressen per l’IMV les famílies beneficiàries varien mensualment, en funció dels canvis en el disseny de l’ajut o de la situació de la llar. Això fa que sigui difícil identificar que s’estan rebent diners extra. I, per donar compliment a les reclamacions, moltes famílies hauran de recórrer als estalvis. Uns estalvis que, en la majoria de casos, són inexistents. Si una de cada tres famílies al nostre país no pot afrontar despeses imprevistes, per a aquelles que viuen sota el llindar de la pobresa –menys de 10.088 euros anuals– aquest valor augmenta a dues de cada tres. I les que són beneficiàries de l'IMV ingressen com a màxim 6.773 euros l’any, de manera que donar resposta a reclamacions d’anys anteriors pot ser una missió gairebé impossible.
El cobrament de pagaments indeguts a famílies en risc genera estrès en les que reben ajuts i no tenen estalvis, inseguretat en els qui sol·liciten nous ajuts –no oblidem que l’IMV encara està lluny d’arribar a cobrir totes les persones que s’havia previst–, i propaga el perillós missatge que hi ha “famílies que cobren de més”. Estaria bé que els incentius per als treballadors de la Seguretat Social fossin per corregir les traves administratives –agilitzar els expedients, atendre més persones i millorar la coordinació entre administracions– i no només els ingressos dels beneficiaris.
