Càbales preelectorals
1.Els experts en demoscòpia detecten una mobilització sense precedents de l’electorat d’esquerres simètrica a la desmotivació de la base social de la dreta. Dins aquesta mobilització progressista pareix que Podem és l’organització que més votants acumula, però, no obstant això, els enquestadors cuinen molt els resultats -els donen a la baixa- per prudència, perquè és la primera vegada que han d’acarar un fenomen sociopolític similar -per ventura l’antecedent més comparable seria l’onada socialista de l’any 1982. Semblant en potència i en capacitat de centrifugar sufragis de tot l’espectre. D’aquí a cinc mesos escassos començarem a saber si aquesta mobilització detectada cristal·litza i té una traducció real en paperetes. També, i depenent dels resultats, sabrem si és cert que existeix un pacte entre MÉS i Podem per, si sumen més escons que ells, no atorgar la presidència als socialistes.
2. La ciutadania ja està instal·lada mentalment en període electoral. Si hem de fer cas de les converses dels sopars nadalencs, fins i tot més que la premsa. Que el Consell de Mallorca no interessi pràcticament a ningú no és cap novetat. No obstant això, es parla molt poc de les municipals i, més concretament, de les municipals a Palma. El futur de la ciutat que concentra la meitat dels mallorquins, l’ajuntament de la qual pren importants decisions que afecten tothom, no pareix suscitar gaire interès, desbordat pel protagonisme assolit per la possibilitat de canvi a altres institucions. Però, un canvi sense Palma seria un canvi molt limitat. Recordem que la darrera vegada que Joan Fageda fou elegit batle a la capital l’abstenció superà el 50%.
3. De tota manera, tampoc cal capficar-s’hi massa, en l’interès que desperta Palma. El mateix succeeix amb el Govern balear. L’atenció pareix estar focalitzada en la possibilitat d’un canvi de gran abast a escala estatal i això fa que la resta perdi importància als ulls dels electors. Si les autonòmiques a les Balears sempre han estat, quant a la fortalesa de cada partit, un reflex més o manco fidel del que succeeix a tot Espanya, pareix que el 2015 tendran més que mai un caràcter de primera volta en la carrera cap a Moncloa. Seria una pèssima notícia per a MÉS, obligat a prendre part en una competició a tres bandes: Rajoy, Iglesias i Sánchez. Un indici d’això serien els sondejos que marquen una forta preferència per Podem en unes autonòmiques sense que importi gaire a l’enquestat quin serà el candidat d’aquest partit. La vista està posada en un altre lloc.
4.Tothom està molt satisfet perquè Bauzá, a pesar de la seva àmplia majoria al Parlament, no pot modificar la Llei electoral de les Balears. Quantes normes pensam que haurien de ser sotmeses al mateix criteri? Cada pic que es parla de consens, de les bondats del consens i de l’avantatge de la perdurabilitat de, per exemple, les lleis educatives, pens que l’única manera que hi hauria de passar de les paraules als fets seria aquesta: fer insuficient la majoria absoluta i permetre que alguns preceptes fossin prou elàstics com per permetre un marge de maniobra a qui guanyàs les eleccions. En definitiva, es tracta d’acordar allò sobre el que és possible un acord de mínims i que convé “despolititzar”. Un exercici de pensament i de fixar criteris, al qual em sembla que no estam gaire acostumats.
5. Si voleu recordar les sensacions de les millors pel·lícules del vell Hitchcock, llegiu Vestido de novia, de Pierre Lemaitre. Patireu por de veritat, però la intriga us farà avançar fins que ho hàgiu aclarit tot, o quasi tot.
