L’Organisme Autònom Parcs Nacionals i l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME), en col·laboració amb la Conselleria de Medi Ambient, han presentat aquesta setmana el llibre 'El Parque Nacional Marítimo-Terrestre del Archipiélago de Cabrera: un paisaje entre la tierra y el mar'. Es tracta del tercer volum d’una sèrie editorial que té per objecte la divulgació cientificotècnica de tots els parcs nacionals d’Espanya, des d’una visió que integra els aspectes naturals, culturals i històrics i la seva relació amb el medi físic, els aspectes geològics i geomorfològics. Coincidint amb l’edició del llibre, enguany es compleixen cent anys de la Llei de parcs nacionals i 25 anys de la declaració de l’Arxipèlag de Cabrera. Un bon moment, doncs, per reflexionar sobre els parcs nacionals i sobre l’ampliació marítima del Parc de Cabrera. Hom espera que les feines de la Comissió per a l’Ampliació del Parc Nacional de Cabrera, constituïda el passat mes de juliol, derivin ben aviat en propostes concretes.
L’ampliació del Parc no hauria de deixar de banda, però, altres problemes, alguns dels quals s’arrosseguen des de fa dècades, com la inexistència d’un pla d’usos públics, una plantilla de l’Ibanat insuficient i no dimensionada pels serveis oferits pel Parc, manca de coordinació eficaç en la gestió, instal·lacions obsoletes, inversió insuficient, educació ambiental i divulgació molt limitades, relaxació de la vigilància, en part deguda a l’escassetat de mitjans i absència quasi absoluta de bases de dades sobre l’activitat investigadora desenvolupada, tret de casos concrets. Tant de bo que l’oportunitat del nou llibre, que tots celebram, no oculti aquests i altres problemes, que esperen remei des de fa temps. Els 25 anys d’història, el moment polític i la vinculació emocional de la societat són bons arguments per aconseguir no només una ampliació, sinó un millor Parc més d’acord amb els seus valors mediambientals i patrimonials. És ara o mai!