Cal una Assemblea Mundial del Clima?
Han passat gairebé deu anys des que el món es va reunir a París i va acordar per fi prendre's seriosament la prevenció del desastre climàtic. Però tot i que hi ha un consens respecte de les reformes econòmiques estructurals que són necessàries per transformar sectors com l'energia, el transport i l'agricultura, el ritme de les inversions és insuficient.
Per contra, als governants els està costant donar una resposta adequada a una crisi climàtica i ecològica cada vegada més evident i greu. Molts governs han proposat mesures contundents contra el canvi climàtic, però és comú que generin rebuig social perquè se les percep com a injustes i inequitatives. Molts hi veuen polítiques que enfronten els vells contra els joves, les ciutats contra el camp o el Nord Global contra el Sud Global. Aquestes controvèrsies troben camp propici a les xarxes socials, on prosperen i degeneren en un infern de desinformació, retòrica incendiària i polarització.
Que calen grans reformes ja no ho discuteix ningú, la qüestió és com fer-les amb justícia, i es tornarà cada vegada més difícil a mesura que avancem en la transició cap a la neutralitat de carboni. Per a la majoria de la gent donar resposta a la crisi climàtica és una preocupació important: en una enquesta realitzada a divuit països del G-20, el 71% dels enquestats van estar d'acord que es necessiten accions significatives immediates per reduir les emissions de carboni. Però només el 39% creuen que les accions dels seus governs respectius seran eficaces.
Una manera de donar resposta a aquesta divergència és permetre la participació ciutadana en l'elaboració i la implementació de les polítiques i mesures d'acció climàtica dissenyades pels governs. En lloc d'una imposició tecnocràtica vertical, els governs han de combinar les metodologies dirigistes ("de dalt a baix") amb altres de participatives ("de baix a dalt") que reuneixin ciutadans corrents per formular una visió de futur compartida.
Ja hi ha exemples d'èxit d'aquests mètodes participatius. A França hi ha "assemblees ciutadanes", òrgans de presa de decisions formats per individus elegits a l'atzar, amb representativitat demogràfica, que deliberen sobre un tema específic d'interès públic i recomanen polítiques.
A més d'encoratjar consens en relació amb temes divisius, les assemblees ciutadanes eduquen la població sobre qüestions de govern complexes i donen als ciutadans un paper directe en la presa de decisions que els afecten. Aquests elements són especialment importants per a qüestions com la transició cap a la neutralitat de carboni, que implica grans transformacions econòmiques amb capacitat de generar divisió a les societats. A diferència dels polítics, els assembleistes prenen decisions sense pressions electorals ni de grups d'interessos. Alguns exemples notables són les assemblees que van debatre a Irlanda sobre el matrimoni igualitari i l'avortament i van portar referèndums nacionals i lleis innovadores. També ho és l'assemblea francesa sobre el clima, que va ajudar a donar forma al projecte de llei climàtica més ambiciós que hi hagi hagut a França fins ara.
També ha estat molt reeixit l'enfocament participatiu que aplica el Brasil en la formulació de polítiques des de fa molt de temps. Per exemple, l'elaboració del Pla Climàtic brasiler es desenvolupa mitjançant una estructura de governança que inclou diversos ministeris del govern federal juntament amb representants de la comunitat científica, governs de nivell subnacional, el sector privat i la societat civil.
També s'ha creat una plataforma participativa sobre el clima, on tots els ciutadans brasilers poden dialogar (de forma digital o presencial) i proposar solucions. Aquest procés participatiu ha estat reforçat pel fet que la Conferència Nacional sobre el Medi Ambient i el Consell Nacional de Desenvolupament Econòmic i Social brasilers han assignat alta prioritat al Pla Climàtic.
Aquests mètodes poden evitar possibles fonts de polarització en el moment de formular propostes de política climàtica i generar, en canvi, oportunitats de col·laboració i deliberació. Als països del G-20, el 62% de la gent està d'acord amb l'ús d'assemblees ciutadanes per prendre decisions, i aquesta xifra ja supera el 70% en països com el Brasil, l'Índia, Indonèsia, Mèxic i Sud-àfrica, i més del 80% a Kenya. S'han celebrat més de 170 assemblees ciutadanes en més de trenta països, amb l'objectiu d'accelerar l'acció climàtica en formes conduents a una transició justa i equitativa per a tothom.
Prenent com a model el Fòrum Social Mundial, el que necessitem ara és un Fòrum Social i Climàtic Mundial, o una Assemblea Mundial de Ciutadans per a la Gent i el Planeta, que reuneixi ciutadans de tots els països, no només per traçar un camí col·lectiu cap al futur, sinó també per reimaginar la política i encoratjar una reavaluació ètica mundial. Donaria a la humanitat una oportunitat de reunir-se, comprendre les aspiracions i temors de cada part i crear de forma conjunta una transició verda que beneficiï tothom. Podem forjar un nou contracte social basat en la solidaritat, l'equitat i la justícia.
El 2015 França i el Perú van crear un mecanisme anomenat Agenda d'Acció, perquè van reconèixer que la crisi climàtica exigeix canvis l'escala dels quals transcendeix l'acció dels governs i demana també la riquesa d'idees que pot oferir la societat civil (incloses empreses, ciutats i comunitats).
Mentre els països es preparen per anunciar el 2025 els seus pròxims compromisos climàtics, hem de reconèixer el paper fonamental que correspon a la ciutadania corrent (en forma individual i col·lectiva) per donar resposta a la crisi climàtica. A la COP30 i després hem d'oferir un espai que permeti sentir totes les veus i assegurar una transició no només ràpida sinó també justa. En cas contrari, els nostres objectius compartits seran inassolibles. Per això el Brasil està decidit a aconseguir que la COP30 (el novembre del 2025) sigui la COP de la gent i que cada habitant de la Terra tingui l'oportunitat de participar en les decisions que afectaran el futur de tota la humanitat.
Copyright Project Syndicate
