Cal negociar la pau amb Putin
Fa uns dies va acabar a Polònia la reunió del 29è Consell Ministerial de l'OSCE, l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa, però sense la presència del ministre d'Exteriors de Rússia, que només hi va tenir veu a través del representant permanent rus a l'organització. L'absència de Lavrov va ser deguda al rebuig del govern polonès a l'entrada del ministre rus, cosa insòlita en uns moments en què, precisament perquè Rússia va envair Ucraïna, una organització com l'OSCE hauria de ser una oportunitat per buscar sortides diplomàtiques a aquesta guerra, impulsant vies de negociació. De cap manera per barrar el pas a un diàleg en què, òbviament, ha de participar Rússia. S'ha fet tot el contrari, a més amb aplaudiments, en un autèntic segrest de les diplomàcies de pau, absents, menyspreades o ofegades des de l'inici de la guerra.
Abans de començar la guerra d'invasió, concretament al desembre, Moscou va fer unes propostes que, si s'haguessin atès, segurament haurien paralitzat qualsevol intent d'ocupació. Els intents de negociar amb els Estats Units, amb l'OTAN o amb l'OSCE no van tenir èxit, perquè no van rebre cap resposta amb alternatives. Moscou també es queixa que la Unió Europea hagi estat treballant per crear estructures i conferències paral·leles a l'OSCE, com ara la Comunitat Política Europea. La seva percepció de tot plegat és que no es deixen espais per entaular uns diàlegs que afavoreixin l'inici d'unes negociacions.
És evident que Rússia és qui ha començat aquesta guerra, i, per tant, és la màxima responsable del que passa, però no és menys cert que té raó en els orígens prebèl·lics del conflicte, i que s'han perdut algunes oportunitats per assolir acords. Un cop iniciada la guerra, i a mesura que han anat transcorrent els mesos, l'aposta ja és aconseguir els avanços militars suficients per, després, estar en avantatge en una eventual taula de negociació. Amb aquesta lògica militarista i bel·licista, el que s'acumula són més morts i destrucció, més odis i més dificultats per trobar camins d'entesa. Al meu entendre, no hi ha hagut mai un clar interès per aconseguir un alto el foc, i encara menys per assolir un acord. Però vistos els mapes de situació militar dels últims nou mesos, em sembla impossible que s'aconsegueixi una retirada total de les tropes russes de sòl ucraïnès. No es tracta de dir o de pensar si aquesta situació agrada o no. És la realitat, i sobre aquesta realitat cal decidir si es vol obrir una negociació, en què les dues parts es veuran en l'obligació de cedir part de les exigències o voluntats. La pau ja no vindrà fins passada una generació, però sí que s'ha d'aconseguir un alto el foc i un acord per posar fi a la guerra, i caldrà fer servir molta imaginació i creativitat per trobar una fórmula que sigui acceptable per a les parts.
Biden ha manifestat que estaria disposat a conversar directament amb Putin si el president rus té la ferma voluntat de parar la guerra. Atès que en el conflicte hi ha un fort component de confrontació directa entre les dues potències, els dos mandataris tenen l'obligació, el deure, de reunir-se com més aviat millor i les vegades que calgui fins a trobar un acord. Això requereix clarividència, generositat, gosadia, fermesa, temprança i visió de futur, entre altres virtuts, i no és clar que els dos mandataris tinguin la integritat moral i la sensibilitat política per dur-ho a terme. Entre altres coses, hauran de superar l'enorme maquinària d'interessos armamentístics que s'ha engegat, i revertir l'esperit i la cultura bel·licista tan ben orquestrada per tot arreu. Seria molt recomanable que algunes presidències de països europeus apostessin per aquesta via de la diplomàcia de pau i encoratgessin aquest tipus de trobades, ja que en cas contrari, i sota una falsa aparença de solidaritat, s'estarà donant ales a la continuïtat de la barbàrie. La diplomàcia de pau està segrestada, i cal alliberar-la com més aviat millor.
