La CalçoTinder

Tot bon català cal que, en aquestes dates, es dediqui a una activitat ineludible: la calçotada. Tot bon català, si pot, ensenyarà als amics forans aquesta curiosa i única manera de menjar ceballots abonsaiats, únics, terrenals i celestials. Tot bon català en tindrà més d’una, de calçotada. La de la feina, la dels amics del futbol, la del grup de caminar, la dels pares de l’escola... Si vol ser bon català prèmium serà ell qui l’organitzi. Un mal català desvia la calçotada (com desvia el tió per abraçar el Pare Noel).

En aquestes circumstàncies, el català que aspira a bon català i que no té vida social, ho té molt difícil. No es pot fer una calçotada tot sol, perquè una calçotada tot sol és com un sopar d’empresa de l’autònom: una fal·làcia. Una calçotada s’ha de fer en grup, s’han de fer titius i el concurs de qui menja més, queixar-se de la digestió... Per a un cor solitari, trucar al restaurant i demanar una teula, per a un, és doble sessió de psicòloga.

Per això poso en marxa, i aprofitant que som Regió Mundial de la Gastronomia, una aplicació que espero que farà servei a tots vostès, i que els brindo desinteressadament (només si són subscriptors Prèmium, això sí). La CalçoTinder. Mal m’està el dir-ho, però és un nom ideal. A l’alçada de l’èxit que tindrà.

A través d’aquesta aplicació, la CalçoTinder, tots els solitaris podran posar-se d’acord per fer calçotades. Matx cap aquí, si vols anar a Valls, matx cap allà si vols anar a Sitges... Matx cap a més enllà si t’atreveixes a fer-la a casa. Solters, casats, divorciats, joves i vells formaran colles calçotaires, i podran ser com tots nosaltres, uns bons catalans. Criticaran els guants, criticaran o no la salsa i diran que amb la carn no poden. Una mena de “vaixell de l’amor”, però a la catalana. Perquè és evident que amb la CalçoTinder, amb les mans negres i l’alè cebàtic, sortirà l’amor, un amor indestructible com és indestructible aquesta curiosa i irrepetible activitat catalaníssima.