Calius sota la cendra

Hi ha calius que es resisteixen a apagar-se fins en les condicions més severes. S’amaguen sota flassades de cendra. Record que, quan era nin, el foc per encalentir la llet del matí s’encenia a partir dels darrers calius de la nit passada. Amb un ventall de llatra es movia una mica d’aire, que aixecava les cendres encara tèbies de la nit anterior i obrien a la poca llum de l’alba rural la brillantor humil de les restes d’ahir a la nit. D’aquí en endavant, el foc que sorgia de davall les cendres assolia l’alçada i l’amplitud necessàries per fer front a les necessitats domèstiques de cada dia, des de torrar un tros de llonganissa fins a fer l’alegre arròs dels diumenges. Els parents de Palma o de Manacor s’admiraven que, davall de les cendres, hi poguessin bategar encara uns calius que donarien continuïtat al foc. La nostra perícia en el domini d’aquelles tècniques ancestrals davant d’uns parents més urbanitzats que nosaltres ens omplia d’un orgull petit i quasi del tot apagat, com els calius que nosaltres sabíem manejar des de ben nins. Res, coses d’altre temps que no interessen ningú.

O sí, tot depèn del punt de vista. No fa gaire llegia que la nostra primera pàtria, Moscari o Temple (Texas), sempre es mantindrà en el nostre esperit, per més que ens en desentenguem amb bones raons. Passa simplement que un dia, inesperadament, un batec d’aquell antic sentiment es reproduirà als polzes i per un instant haurem tornat al lloc d’on partírem. Per llei diuen alguns que, després de la mort del cos, les ànimes dels antillans emigrants inicien una llarga i difícil travessia de retorn al seu país.

Espiritisme aigualit, de baixa intensitat. Serien més sòlides les raons per creure que molts de compatriotes, aborígens com nosaltres, s’ensordeixen a la percussió del tam-tam que et feia ser d’aquí. I que alguns d’ells, en lloc d’”envilir-se pel ventre, per l’afalac al ventre, per la por”, s’alçassin com “homes salvats en poble, contra el vent”. (D’après Salvador Espriu.) Els poetes, quan ho són, ens ensenyen la ciència de ser qui som.