Del camp de futbol al Parlament
En pocs dies s'han produït a Mallorca dos episodis del que no hem de dubtar a considerar xenofòbia contra la llengua catalana. També podem parlar de supremacisme, sense por d'equivocar-nos ni d'exagerar gens.
Un d'aquests fets pot semblar trivial, però no ho és: l'expulsió d'un entrenador de futbol del terreny de joc, per part d'una àrbitra que no va tolerar que se li dirigís en català. Els fets van succeir durant un partit de l'equip aleví B del Petra contra el Cardassar. L'acta de la col·legiada, que prepara oposicions per ser agent de la Guàrdia Civil, explica els fets amb florida prosa d'inequívoques ressonàncies patriòtiques: “Al rogarle que se dirija a mí en castellano, se perpetúa en su dialecto, llegando a comprendre ciertas faltas de respeto”. Perpetuar-se en un dialecte ja es veu que deu ser una cosa horrible. Deixant de banda la deficient expressió escrita de l'àrbitra (a qui –per descomptat– li ha faltat temps per victimitzar-se: ja ha presentat una denúncia per amenaces, perquè diu que la insulten a les xarxes socials), és obvi que qui ha comès una falta de respecte és ella, contra l'entrenador del Petra i contra la llengua pròpia de les Balears, que és el català. En el postpartit, destaquen la fermesa i la claredat amb què es van expressar l'entrenador expulsat, Miquel Santandreu, i el batle de Petra, Salvador Femenias. El contrapunt trist ha anat a càrrec de la Federació Balear de Futbol (FFIB), que va reaccionar tard, amb un comunicat confús, mal redactat i que intentava posar-se de perfil per no haver de prendre part en la qüestió: a la pràctica, per tant, es posava de part de l'àrbitra.
L'altre atropellament contra la llengua l'ha protagonitzat el president del Parlament, Gabriel Le Senne, que ha perpetrat un canvi de normativa per imposar el castellà com a llengua vehicular de la Cambra, amb la vaga excusa d'un bilingüisme que ni ell ni el seu partit no han practicat ni pensen practicar mai a la vida: Vox és un partit neofeixista i monolingüe en castellà, i aspira a aconseguir que les Balears també siguin aquestes dues coses. Algú podria pensar que té un cert mèrit que Le Senne arribàs a dur endavant el seu pla de castellanització de l'antiga seu del Círculo Mallorquín, mentre el seu partit muntava un sainet amb les institucions d'autogovern. Però no: Le Senne –un home que, poc abans d'entrar en política, havia descobert que les dones no tenen penis–, ha treballat en el seu pla mestre durant mesos, d'ençà que va accedir al càrrec. Som, per tant, davant d'un paràsit a qui els contribuents pagam un sou de 72.194,64 euros anuals perquè usi les institucions per actuar contra la llengua del país. Ho fa, això sí, amb l'anuència i l'aplaudiment del PP de Marga Prohens, que diu que sí bovinament a tot allò que Vox diu, fa, exigeix o expel·leix.
Segons el diccionari, 'xenofòbia' significa “odi als estrangers” (i, per extensió, als diferents). 'Supremacisme', per la seva banda, és una “ideologia que, per raons d'ètnia, de llengua, de religió o d'altres, propugna la supremacia d'un grup d'individus i la segregació d'altres col·lectius”. Això és el que ens trobam a les Balears. Imaginem un àrbitre que expulsàs un entrenador per no ser de pell blanca, o no ser de religió cristiana (i que després encara presentàs una denúncia en ser criticat pel seu comportament). Imaginem uns governants que actuïn contra les dones del seu país, o contra els ciutadans que fossin negres, o gais. Exactament això és el que està passant contra el català a les Balears, i és exactament igual de greu. La resposta a aquests abusos ha de ser clara i concloent, i és fonamental que defugi per complet el victimisme.
