Càmping gas i llanterna

M’ho han explicat diverses vegades, i les vegades que m’ho han explicat m’ha semblat entendre-ho. Però després me n’oblido. Ara mateix soc incapaç de recordar-ho. Per què és tan cara, la llum, ara? No ho sé. I si m’ho expliquen de nou, ho entendré, però ¿fins quan me n'enrecordaré? Per què ha pujat tant, el preu de la llum? Mentre això passa, els austríacs han pogut veure un vídeo del seu ministeri de Defensa en què s’hi donen consells davant d'una possible apagada energètica europea. Els diuen que comprin llanternes, aigua i menjar per a dues setmanes, medicaments i un càmping gas.

Vivim en un lloc on si una cosa no falta és el sol. Tenim aquest privilegi, que fa que els turistes ens vulguin visitar en massa, a l’estiu, per prendre’l a les nostres platges. L’energia solar hauria d’abastir-nos tant com es pogués. Hauria de ser una solució energètica no pas particular (ara, molts particulars i blocs de pisos demanen pressupostos) sinó governamental. Sé que no és suficient, i és per això que, també, haurem de posar molins de vent, ens agradin o no, allà on puguem. Hi ha zones de Catalunya que ja no en poden tenir més. Però hi ha zones que no en tenen ni un, i en canvi sí que tenen això altre que no té tothom: el vent.

Potser no hi ha cap apagada, aquí on vivim; també se m’escapa la situació austríaca (de què i de qui depenen), però sí que penso que aquest hivern no tothom es podrà escalfar segons el fred que tingui. Quina part del nostre sou servirà per pagar la calefacció de l’hivern? Qui no podrà encendre-la tant com voldria o gens? Qui dirà: “Anem al carrer, que s’està més bé a fora que a dins?” Qui dirà als nens que facin els deures a la biblioteca, que almenys allà hi ha radiadors? No és normal que la factura de la llum d’una casa sigui més cara que un bitllet d’avió a Londres.