Les Canàries, les Balears: el model s'esgota, nosaltres no

Ens esfondram, com Son Negre. Com es va enfonsar el Teatre Defensora de Sóller. Són esfondraments del nostre patrimoni comú, desatès per la mirada avariciosa que fa que, en aquesta terra, només es miri allò de què es pot treure profit. Significatius són els noms dels béns enfonsats perquè negre és el panorama a les Illes, i la Defensora s’esfondra. Podríem fer una lectura descoratjadora del sentit de tot plegat. En el camp de la vida, parlam no d’esfondrament, sinó de col·lapse, però els pilars que sostenen la vida en la nostra societat s’estan esfondrant. Aquests dies, com ens passa sovint, un núvol de notícies ens deixa perplexos, sobretot per l'aparent normalitat amb què les rebem. A Gaza continua una massacre impune, el Parlament enfonsa el català –també patrimoni propi, cultural i identitari–, una mestra mallorquina agafa 44 vols al mes per anar a fer feina a Eivissa perquè no hi troba casa a un preu raonable, mentre pagarem 100 milions d’euros que Biel Company va assegurar a Matthïas Kuhn, esperam el decret llei de legalització de totes les construccions il·legals que en els darrers anys han urbanitzat el sòl rústic, i els serveis públics d'atenció a la ciutadania en matèria d'accés a l'habitatge han començat a treballar per recol·locar famílies a altres punts de l'Estat, davant la impossibilitat en alguns casos d'aconseguir una llar a un preu assumible, tot i tenir feina i nòmina, en unes illes al límit en termes socials i ecològics que miren cap als rics del món per oferir-se al millor postor, encetant un rumb d’elitització que alhora comporta forçosament una exclusió i expulsió violenta de turistes i rics per residents habituals que ja no poden més. 

Les Canàries viuen una situació similar, més al límit des del punt de vista social, amb uns indicadors de precarització vital, exclusió i pobresa que no deixen de créixer (afecten un 33% de la població), amb els segons salaris més baixos, amb una saturació i massificació creixent (més de 14 milions de turistes al 2023 i amb previsions més elevades per al 2024) que provoca una degradació irreversible dels seus entorns més fràgils, amb una crisi hídrica i climàtica sense precedents i el drama social habitacional –amb desnonaments massius com a Arona fa uns dies amb 90 famílies, més de 200 persones desnonades de cop. I en aquest context, els polítics de torn continuen impulsant la creació de nous complexos turístics, molts d’ells plens d’irregularitats consentides, avalades i emparades per les mateixes institucions (RIU, Salvar la Tejita). A Tenerife han dit prou i, amb ells, la resta d’illes s’han sumat a una convocatòria sense precedents a l’arxipèlag canari: per al 20 d’abril es prepara una convocatòria massiva a cinc de les Illes sota el lema 'Canàries té un límit. Per un canvi de model!'. Els convocants ho tenen clar: reivindiquen una millor conservació dels espais naturals de les Canàries i la implementació d’una taxa turística, una moratòria turística i vacacional i la regulació de la compra d’habitatges per part d'estrangers.

La gota que va fer vessar el tassó va ser el projecte turístic Cuna del Alma, al Puertito de Adeje, una urbanització de luxe amb hotel, restaurants i més de 400 vil·les en una zona verge al sud de Tenerife. Unes obres farcides d’irregularitats, ordres de paralització, la destrucció de patrimoni natural i arqueològic i, tot i això, el govern canari va arxivar els expedients de sanció per iniciar les obres sense declaració d’impacte ambiental i va aixecar l’ordre de paralització que estava vigent des de finals de 2022. El mateix que ha passat a l’hotel de la Tejita, que la setmana passada va reiniciar les obres després d’haver-se paralitzat el 2021 per envair domini públic sense cap autorització. Aquest hotel ja havia provocat l’acampada de joves durant uns mesos per paralitzar les obres i, ara, la represa de tot plegat ha estat motiu de l’anunci d’una vaga de fam indefinida si el Govern no reconsidera la seva posició davant aquests atemptats. Així ha sortit la iniciativa ''Canarias se agota!: nuestros cuerpos por nuestra tierra', que comença ara, se suma a les convocatòries de dia 20 i ja ha anunciat que no aturarà les mobilitzacions fins a “un futur sostenible”.

Les reaccions polítiques no s’han fet esperar: els acusen de ser pocs, renouers, turismofòbics i irresponsables perquè faran que perdre turistes i, per tant, llocs de feina. Comencen a posar-se nerviosos. Bona cosa. A veure si s’adonen que la gent ja no combrega amb rodes de molí, com deia la meva padrina.

El clam de les Canàries és el nostre. Les realitats dels dos arxipèlags són germanes, les lluites també. El nostre suport i admiració per una iniciativa que arreplega sobretot dignitat i representa l’esperança que necessitam veure i sentir, allà tant com aquí.