El canvi més radical

L’anunci que va fer el president del Consell de Menorca, Adolfo Vilafranca, d’incrementar en 24.000 les places turístiques i de permetre l’edificació d’una planta més als edificis que tradicionalment no passaven de la baixa i dos pisos, pot suposar un canvi radical a l’illa que s’havia mantingut més inalterable de les Balears. Inalterable en el sentit més relatiu, que consti, perquè també s’hi han fet barrabassades.

Aquestes mesures que sumen un nombre gens menyspreable de turistes i més possibilitats d’habitatges per a residents o estiuejants faran qualque cosa més que incrementar la pressió sobre el territori i els recursos limitats que té l’illa. També canviaran la seva idiosincràsia, la física, la vital i la mental. Potser seria més encertat dir que les noves directrius poden ser el cop de timó definitiu perquè quasi no reconeguem Menorca. O la reconeguem molt semblant a Mallorca o a Eivissa i a tants altres llocs.

Si és necessari dir alerta, una alerta especial, és perquè precisament la tipologia d’edificacions que hi ha a Menorca és la que és més fàcil que es transformi amb l’augment d’una altura més. S’està demostrant amb l’aplicació de la Llei d’emergència habitacional que va aprovar el govern de Marga Prohens. Els edificis per als quals ja s’ha demanat increment d’una planta són aquells de pocs pisos i, sobretot, de pocs propietaris o d’una sola família. I aquest és el model més comú a Menorca, el més procliu per a la seva transformació. Així les coses, mentre els governants no posin seny i afegeixin pressió, hem de dipositar l’esperança en els menorquins, que fins ara han demostrat tenir més seny que els altres.