Canviem el rumb, protesta decisiva

No direm que la manifestació d'aquest diumenge a Palma va ser històrica per no abusar de  l'adjectiu, però sí que va ser una manifestació impressionant i que serà recordada molt de temps. També va ser una expressió ciutadana impecablement democràtica, cívica i madura, d'una ciutadania que sap què vol, també què no vol, i com plantejar les seves demandes als governants i als grups de poder. Val la pena remarcar-ho, en contraposició amb un desplegament policial per cobrir la protesta que resultava clarament exagerat. La discussió sobre el nombre d'assistents (cinquanta mil segons la plataforma Menys Turisme Més Vida, vint mil segons la policia) és ociosa: hi havia, en qualsevol cas, desenes de milers de persones, i les concentracions de desenes de milers de persones, a Mallorca, són multitudinàries. Discutir-ho, o discutir la legitimitat o les motivacions dels ciutadans per manifestar-se a favor de la racionalitat social, econòmica, convivencial, lingüística i cultural (tot va junt, com recordava oportunament la pancarta de l'Obra Cultural Balear), o fins i tot insultar els manifestants, com ha fet a les xarxes algun dirigent de Vox, no tan sols és una reacció antidemocràtica inacceptable, sinó també una manera de situar-se fora de la realitat.

La realitat és que la denúncia dels perjudicis que causa el turisme massiu ha deixat de ser minoritària i s'ha convertit en transversal. Transgeneracional també, perquè a la manifestació de diumenge (com a la del maig, pel mateix tema) hi participaven persones de totes les edats, però hi va haver una gran afluència de joves. Fa poc el president d'Exceltur, Gabriel Escarrer, s'havia permès de qüestionar les manifestacions perquè, segons ell, donen mala imatge. El Govern Balear de Marga Prohens va corregir les paraules d'Escarrer, però al cap de pocs dies, al portaveu i vicepresident econòmic de l'executiu, Antoni Costa, se li va escapar de dir que la manifestació de Barcelona del passat dia 6 no els havia fet “gens ni mica de gràcia”, com si l'objectiu de les manifestacions fos ser gracioses. I es va permetre demanar als manifestants “no molestar ni interrompre els turistes”, amb aquell deix servil de qui s'adreça als aborígens. A la vegada, el Govern va presentar fa poc una mesa del turisme i la sostenibilitat, amb molta pompa però sense cap mesura.

Hotelers i Govern emeten, en resum, missatges contradictoris. No estan acostumats a dialogar i molt menys a rectificar: fins ara, amb l’habitual “vivim del turisme” feien callar la majoria. Ara, però, les protestes ciutadanes són molt més potents i tenen ressò als mitjans britànics i alemanys: no tan sols als tabloides grocs (que reforcen les protestes illenques, amb el to despectiu amb què les tracten), sinó també a la BBC o al Frankfurter Allgemeine. Aquests mitjans comencen a percebre que del turisme descontrolat, en realitat, només en viuen uns pocs, a costa de l'empobriment de molts. Empobriment econòmic, però també social, repetim. Mallorca, les Balears, són l'exponent clar d'un problema europeu.