Canviem el rumb

Agaf el lema de la mobilització de Menys Turisme, Més Vida, ‘Canviem el rumb’, perquè precisament el problema és aquest, el rumb, el que hem duit per arribar fins aquí i el que, ara com ara, tot apunta que durem en els pròxims anys. La situació actual ho és, un problema, per als habitants de les Illes. Com deim des de la portada del setmanari de l’ARA Balears, no és una qüestió de turismofòbia, aquest és un concepte que va quedant molt enrere com a acusació als que defensen de fa dècades que amb el ritme de creixement de la massificació no vivim ni viurem bé. No és turismofòbia, però tampoc és una sensació de saturació; no és una percepció, que és allò que deia el PP balear en temps de campanya electoral, abans d’entrar a governar. No és una impressió, és una realitat, són xifres, són fets, són faves comptades, com demostren la pràctica totalitat dels indicadors actuals, i no només la insatisfacció social que hi pugui haver.

I si hi ha una realitat que no es pot negar ni tampoc amagar, i sobretot si hi ha un augment constant de tot allò que significa més gent, més construcció, més vehicles, més consum dels recursos, més, més, en un creixement que ni els governants d’esquerres ni els de dretes s’han atrevit mai a aturar, és un acte de responsabilitat dir prou. Sí, aturar i canviar el rumb.

Si reduir és difícil tot i l’extrema necessitat de plantejar-s’ho, de moment almanco hauríem de fer un pacte social per aturar el creixement i, a partir d’aquí, intentar decidir també entre tots quin camí és el que, sense pensar en interessos particulars, ens convé prendre. La mobilització social és una protesta pel present, però sobretot és un reclam davant la preocupació pel futur. Canviam el rumb?