El caos és una escala

La deriva antidemocràtica i populista dels sectors conservadors a Espanya és cada vegada més evident. Les seves branques polítiques i mediàtiques ja fa temps que han adoptat un marc discursiu i un modus operandi en el qual la pedra angular és l'intent de deslegitimació dels seus adversaris polítics progressistes, mentre la seva branca judicial sempre està disposada a donar-los una mà, encausant a la carta i violant flagrantment la separació de poders bàsica en un estat de dret. Tothom va poder veure com el Partit Popular instigà una guerra bruta contra Podem a partir de 2015 utilitzant recursos policials, les clavegueres de l'estat, mentides mediatitzades i ofensives judicials amb causes inventades. I això ho varen fer amb l'absolut convenciment que era legítim desballestar amb maniobres il·legals qualsevol opció política que vegin com a perillosa pel seu statu quo de "partit del règim".

Tanmateix, l'escenari polític ha canviat molt en els darrers anys. El bipartidisme ha caigut, i s'ha derivat a una situació de política de blocs, amb un Partit Popular que no arriba a poder governar enlloc llevat que arribi a enteses amb la ultradreta, confrontat amb un PSOE que només podrà governar amb l'esquerra transformadora de Podem, de Sumar i dels partits sobiranistes. En un país on els grans partits tradicionals no estaven avesats a tirar endavant els complexos pactes de governabilitat que ara per ara són necessaris, el PP estatal no fa peu. No li basten els números amb la ultradreta, i no es pot entendre ja amb el sobiranisme perquè varen cremar tots els ponts.

Amb aquest panorama, les opcions del Partit Popular són escasses. Amb els seus pobres resultats a Euskadi i a Catalunya, difícilment arribarà a tenir els escons necessaris per governar el país, i en la tessitura d'haver de veure com l'esquerra es prepara per tirar endavant un segon govern de coalició, la seva opció és la de generar tanta tensió i caos com sigui possible, seguint l'estratègia de Lord Baelish Ditpetit de Joc de Trons: El caos és una escala. Sabent que el govern progressista és cosa feta i sense haver acceptat el resultat de les eleccions, pretenen generar tota la inestabilitat possible traient al carrer un carnaval neofeixista acompanyat d'una fanfàrria d'accions judicials i de proclames d'exaltats en les forces de seguretat i en altres sectors conservadors, amb la intenció de veure si a mitjà termini l'erosió del bloc d'esquerres els obre alguna finestra d'oportunitat.

Això és molt perillós, i ja hi ha precedents més que sobrats que ens permeten veure on poden arribar les conseqüències del camí iniciat pels populars: Trump i l'assalt al Capitoli, Bolsonaro i les marxes a Brasília. A Espanya l'imaginari col·lectiu de l'extrema dreta és el franquisme, i aquest és el fantasma que està agitant Feijóo. Basta veure les darreres mobilitzacions d'extremistes protestant contra la negociació de l'amnistia i la investidura de Sánchez, amb assalts a barricades policials al carrer Ferraz. Veure els grups que la dreta ha tret al carrer, coberts de simbologia falangista llançant proclames d'esperit colpista, fins i tot descaradament anticonstitucional i antimonàrquic, és esfereïdor, no els ajudaran a guanyar simpaties en els sectors moderats de la societat, i projecten una imatge gens tranquil·litzadora a Europa.

Els elements més clarament antidemocràtics i oportunistes de l'espectre han vist la seva oportunitat per tractar de liderar les mobilitzacions. Va començar n'Esperanza Aguirre tallant carrers, i ha deixat pas a una caterva de matons de desokupa i influencers generadors de fake news que es peguen colzades amb alts càrrecs de Vox per encapçalar les marxes a cop de salutació feixista, mentre Abascal fins i tot ha fet una crida a les forces de seguretat a desobeir ordres i sumar-se al seu particular alzamiento.

Davant aquesta situació cal mantenir la calma, contrarestar les proclames ultres amb més democràcia. Apel·lar als sectors més moderats de la dreta perquè acceptin el lloc en el qual els ha col·locat la sobirania popular i deixin de tibar la corda abans que el monstre neonazi que estan alimentant els devori a ells. L'acord d'investidura servirà per repetir un govern de l'Estat que eixampli la democràcia i no un que la faci més petita, i continuarà demostrant amb fets que l'únic que es romp és la credibilitat dels portaveus de la dreta quan profetitzen una apocalipsi que mai arriba. Caldrà continuar demostrant que quan millor viu la gent, quan la ciutadania guanya drets, quan creixen els serveis públics, és quan governa l'esquerra.