Cap a un paradís fiscal d’ultradreta
Difícilment uns governants poden donar un concert de més baix to que el que van oferir fa uns dies, a dues veus, dos caps de brot del PP de Balears, en sengles entrevistes als mitjans. Per una banda, l'anti Negueruela del Govern Prohens, Antoni Costa, que, a més de conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, és també vicepresident del Govern; per l'altra, el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, que amb la seva fixació amb el carril VAO ja ha aconseguit erigir-se en la indiscutible figura còmica d'aquest cicle de poder de la dreta ultranacionalista espanyola a les Balears.
En declaracions a Última Hora, Costa es desfeia en elogis sobre la supressió de l'impost de successions i donacions, una d'aquestes coses que la dreta està especialitzada a presentar com un gran triomf (n'han fet fins i tot motiu de campanya de publicitat insitucional) però que a la pràctica representa poca cosa més que una reverència al sector més ric del seu electorat. Ara bé, el que resulta depriment és que algú amb altes responsabilitats de govern, com Costa, ho celebri dient que espera que vengui gent “de fora” atreta per la possibilitat de no pagar aquest impost, o de beneficiar-se de la rebaixa d'impostos que el seu govern pretén dur endavant. Sabem quin tipus de gent 'de fora' acostuma a instal·lar-se en illes per eludir o evadir impostos, i estam completament segurs que aquest no és el tipus de gent que volem aquí (tot i que ja en ve una quantitat considerable, amb predilecció per fer servir tot tipus de serveis en els seus iots i embarcacions de luxe). Com que al conseller se li atribueixen amplis coneixements de la matèria que governa, no li hem d'explicar des de cap columna d'opinió que la combinació de turisme de superluxe i paradís fiscal, per una banda, i de turisme de gatera i vandalisme, per l'altra, no és cap model econòmic gaire aconsellable. Tret que les derivades que té, en forma de precarietat laboral, desigualtat social i abandonament prematur dels estudis, siguin exactament allò que es vulgui aconseguir: una majoria social dòcil, fàcil de desinformar, que voti poc reflexivament, induïda per falses alarmes i discursos de la por (migrants, ocupes, etc).
Un model econòmic i social que faciliti la prosperitat de l'extrema dreta. En entrevistes publicades el mateix dia per ARA Balears i Última Hora, Llorenç Galmés afirmava sentir-se la mar de còmode amb Vox com a soci de govern, fins al punt quasi místic de sentir que hi forma “un únic cos”. No és un missatge gaire tranquil·litzador, pel que fa a la credibilitat democràtica dels nous governants del país (d'aquest, no d'Espanya, que és l'únic país que ells pensen que existeix). Galmés tampoc no va perdre l'oportunitat de ficar-se en un jardí, desqualificant absurdament la feina feta durant els quatre anys anteriors pel Teatre Principal (una feina que no fa més que rebre reconeixements i aplaudiments) per haver d'acabar demanant al seu director, Pep Ramon Cerdà, que continuï un any més, fins que el Consell aconsegueixi dur endavant un concurs (després d'haver-los posat verds, a Cerdà i al seu equip). I encara, Galmés feia un recital d'autoodi i ignorància contra la pròpia llengua, afirmant que l'esquerra “la va imposar”, quan el català és tan lluny encara de trobar-se en una situació normal i quan ell, com a president del Consell, té l'obligació estatutària de promoure-la i impulsar-la.
Però bé, entre tots dos donaven un dibuix clar del seu model per a Mallorca i les Balears: un paradís dels doblers fàcils, que se sent còmode en companyia de l'extrema dreta i que dejecta la llengua i la cultura, començant per les pròpies. Enhorabona.
