Carai amb el divorci!

El PP ha donat suport a una proposta de Vox perquè el Govern prevengui els divorcis. L’activitat parlamentària –un circ de tres pistes cada vegada més devaluat– està plena de renou ideològic sense una aplicació pràctica possible en la majoria dels casos. Omple el temps com puguis perquè els teus et facin mamballetes. I llest.

En aquest punt, quina és la millor manera de prevenir un divorci? La solteria? No casar-se? No conviure? Segons Vox, l’Executiu ha d’evitar les ruptures familiars “mitjançant intervencions d’orientació familiar, mediació o altres”. En teoria, aquests serveis –si la situació ha generat neguit, angoixa o ansietat– els prestarien les unitats de salut mental. Els psicòlegs i la teràpia de tota la vida. No veig per què hauríem d’establir una discriminació positiva cap als matrimonis (intuesc que canònics) quan el partit que proposa la mesura està en contra d’afavorir cap mena de xibius per a les dones o el col·lectiu LGTBIQ+, per posar-ne només dos exemples.

Sol·licita que s’eliminin els obstacles que puguin condicionar els progenitors “a tenir el nombre de fills que desitgin i quan ho desitgin”. I llavors cal preguntar-se a quins obstacles es refereixen: al preu de l’habitatge? A la manca d’aquests? Als sous miserables? Perquè si no és això, cadascú és lliure de procrear les vegades que desitgi. Seria únicament una qüestió de llibertat individual, de la mateixa manera que decidir si continuar o interrompre un embaràs. Tampoc no era necessari qualificar el nombre d’avortaments com “la primera causa de mortalitat” comparat amb les morts de migrants al Mediterrani.

Vox és coherent amb el seu ideari; el que sorprèn és veure el PP combregar amb tots els seus postulats, encara que després intenti fer-li llum de gas, com a la foto del Consell de Mallorca celebrant el Dia de la família. Els de Llorenç Galmés van intentar marcar distàncies parlant de “tota mena de famílies” perquè fa molts anys que la societat està en un altre punt. Només alguns es plantegen la necessitat de defensar les estructures tradicionals dels perills del pecat d’altres maneres de ser i estar en el món o pensen que han de criar fills d’esquena a la realitat. Per cert, d’un divorci se n’aprèn. I el resultat, al cap i a la fi, sempre serà millor.