Ucraïna i la por a l’oblit
Suports. La por a l’oblit s’ha instal·lat sobre el front de guerra ucraïnès. Por a una retallada de l’ajuda militar i financera occidental. Por a un desordre global que multiplica les crisis, canvia els focus mediàtics i aclapara la capacitat de resistència d’una opinió pública que no sap com pair tanta exhibició de violència i tan poca resolució diplomàtica.
L’horitzó del suport polític a Kíiv s’enfosqueix. La sort d’Ucraïna penja d’un Congrés dels Estats Units dividit; d’una presidència de Joe Biden cada cop més pressionada i amb les enquestes d’intenció de vot publicades aquests últims dies anunciant l’avantatge de Donald Trump en almenys cinc estats clau per assolir una majoria. La sort d’Ucraïna també depèn del conflicte al Pròxim Orient. El Partit Demòcrata comença a estar preocupat per la pèrdua de vot jove, revoltat contra el suport acrític de l’administració Biden al govern israelià i a una brutal operació de represàlia que des de les Nacions Unides comencen a advertir que pot acabar en genocidi.
La indústria de l’armament dels Estats Units ha accelerat encara més la producció de munició les últimes setmanes, alimentant la sensació de competició entre conflictes per a l’accés al material de guerra. De fet, aquesta por de Volodímir Zelenski a perdre el suport dels EUA ha fonamentat també el seu alineament amb Israel, i de retruc ha acabat eixamplant la distància amb què es veia la guerra a Ucraïna des del Sud Global.
Divisions. El retorn de Trump a la Casa Blanca seria el cop definitiu a la resistència ucraïnesa. Però fins i tot sense canvis al Despatx Oval l’aliança transatlàntica es refreda al mateix ritme que l’hivern ucraïnès. L’entesa entre Washington i Brussel·les és totalment reactiva, fruit de la necessitat, i tenyida de les lluites intestines comunitàries que tant desconcerten la Casa Blanca. Només cal esmentar que a l’última cimera bilateral Unió Europea - Estats Units, que es va fer a Washington el mes passat, Joe Biden es va haver de reunir per separat amb Ursula von der Leyen i Charles Michel.
La reconfiguració d’equilibris que s’accelera a nivell global s’està construint sobre la feblesa occidental; des de les contradiccions internes i la doble moral. Les acusacions de crims de guerra contra Rússia han desaparegut del llenguatge polític occidental quan es mira cap a Israel.
Però, tot i això, la UE referma el seu missatge de suport a Zelenski aquesta setmana. La Comissió Europea publicarà demà l’informe que analitza el progrés que han fet Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia en el seu camí com a aspirants a la Unió. Un progrés que, dissabte a Kíiv, Von der Leyen va qualificar d’excel·lent, tot i recordar que encara tenen molta feina per fer, sobretot en matèria de lluita contra la corrupció i en el reconeixement i la protecció dels drets de les minories. L’informe, però, pretén ser una injecció de moral política en plena desmoralització militar.
Horitzó. El cap de l’exèrcit ucraïnès reconeixia la setmana passada que la guerra avança cap a una lluita de desgast. La fatiga de la guerra, vint mesos després de la invasió, i mentre Rússia intensifica novament els bombardejos, comença a passar factures internes i externes al govern de Kíiv. Amb l’aviació russa apuntant cap a les centrals elèctriques i la infraestructura energètica, l’hivern ucraïnès pot ser encara més fred i fosc.
Davant una guerra que s’ha convertit en una “prova esgotadora de determinació, de vides humanes i de recursos” –com ho descriu Joris van Bladel, expert de l'Egmont Institute–, alguns analistes comencen a plantejar l’enquistament de la línia de front com l’escenari optimista que mantindria viva la capacitat de resistència ucraïnesa.
