‘Els carnissers’
Palma“A Els carnissers, jo no qüestion el turisme, sinó l’actitud servil d’una societat, o d’una part de la societat, absolutament immadura i que deixa enrere un amo per lliurar-se a l’amo nou. [...] Jo veia bé aquell nou món. Aquí estàvem en ple nacionalcatolicisme i per mi el turisme era un aparador del món. [...] Aquell nou món que arribava amb el turisme era lluminós. Per tot això jo no he estat mai de carregar indiscriminadament contra el turisme. Crec que a Mallorca hem fet les coses molt malament, però res del que hem fet malament és culpa dels turistes”. Si no heu llegit Guillem Frontera. Paisatge canviant amb figura inquieta, la llarga i sucosa entrevista que va fer Pere Antoni Pons a l’escriptor arianyer i que va publicar Lleonard Muntaner, us la ben recoman. També, per descomptat, Els carnissers, la novel·la que va escriure a mitjans dels anys 60 i que podria estar signada ara. Si més no, ens alerta del camí que ens conduirà a l’actualitat. El mal no és el turisme, és com nosaltres l’hem entomat, allò que ens hem permès, allò que feim encara avui. “Una societat absolutament immadura”.
La literatura –la bona; si és dolenta, no ho és: “Hi ha llibres més mals de llegir que no d’escriure”, recordem l’aforisme de Frontera– sempre és útil, diria que també sempre deixa testimoni d’un posicionament polític. Però són molts els autors i les obres que es queden en un àmbit teòric, d’explicar una història, una idea en la qual sempre, d’una manera o d’una altra, es veu cap on escoren. Guillem Frontera, però, des d’Els carnissers en endavant va utilitzar la literatura per passar a l’acció, conscient de la força que pot tenir com a eina política. Ben pensat, potser vistos els resultats, també era un gran descregut.
