Carrasco i Formiguera, afusellat a Burgos el 1938 (1980)

De l’article del diputat Ferran Camps i Vallejo (Barcelona, 1945-2002) a l’'Avui' (9-IV-1980) en escaure’s aquell dia el 42è aniversari de l’afusellament de l’advocat Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 1890-Burgos, 1938), polític republicà, catalanista i democratacristià. Avui fa 135 anys del seu naixement. Enguany hauria fet 80 anys Ferran Camps, també format en dret i diputat d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC), partit fundat per Carrasco i Formiguera el novembre de 1931.

[...] Avui no podem deixar oblidat Manuel Carrasco i Formiguera, perquè fa quaranta-dos anys que va caure afusellat en terres de Burgos, condemnat per un consell de guerra de les tropes del general Franco. I nosaltres, que un any i un altre any hem pujat al cementiri de Sant Genís dels Agudells, els anys del franquisme en silenci i darrerament amb major solemnitat, ens hem sentit molestats per les declaracions d'un diputat del PSC-PSOE barceloní, però que té l'acta per la circumscripció de Girona. Aquest ens recomana “que ens unim amb els centristes i que es vegi que qui ha sortit guanyant a les recents eleccions no ha estat el nacionalisme sinó la dreta i que estem fent com la Lliga, que era molt nacionalista, però els seus homes acabaren anant a la guerra a Burgos i a Sant Sebastià, al costat d'en Franco”. Li voldria dir avui, dia 9 d'abril, que quan els nostres homes se n'hi anaren, hi foren enviats per la Generalitat a representar comercialment Catalunya davant el govern d'Euskadi i que la seva estada a la capital castellana fou en un penal, malauradament famós i que altres polítics catalans coneixen prou bé. Crec que fóra bo de recordar-li la història més com cal. La Lliga era la Lliga, però nosaltres som la Unió Democràtica de Catalunya, aliats permanents de CDC. I, quan esclatà la guerra, vam acatar la legalitat republicana tot i el desori existent i la manca absoluta de respecte als drets humans. El nostre diputat al Parlament de Catalunya, Pau Romeva i Ferrer, fou l'únic parlamentari que no va donar el seu vot de confiança a un govern incapaç de mantenir l'ordre públic i el respecte a les persones. Tot i això, un cop a l'exili amb tots els republicans, hi restà tres anys i, un cop retornat, no fou admès al seu lloc de funcionari públic guanyat per oposició... I si es tracta de fer la llista de les nostres persecucions, empresonaments, penyores, béns embargats i altres “incomoditats” que hem sofert durant la dictadura, estem disposats a fer-la tot seguit. Preferiríem, però, no estar obrint contínuament les ferides. Vam desitjar la pau durant la guerra, fins i tot després de l'afusellament d'en Carrasco, i la volem ara. Amb els de dretes i els d’esquerres. […] Als amics socialistes i als d'Esquerra Republicana, a la vigília de constituir el nou Parlament de Catalunya, els voldria recordar en la meva condició de diputat d’Unió Democràtica, les darreres frases pronunciades per Manuel Carrasco i Formiguera: “El que ha estat el lema de tota la meva vida i que porto en el cor vull que sigui el meu crit en aquest transcendental moment: «Visca Catalunya lliure!»”