Carta a Ibai Llanos: 'El cosí de Twitch'
Dijous a la nit em vaig passar dues hores veient el teu Twitch amb Gerard Piqué. De tantes vegades que vas repetir que tu no eres periodista, em vas fer pensar en els líders dels nous moviments polítics, que el primer que fan és proclamar que ells no són polítics. La casta som els altres.
Per qui estigui tan despistat com ho estava jo fins fa un parell de setmanes, deixa'm que expliqui que Twitch és una plataforma propietat d'Amazon que permet que, des de casa, puguis emetre continguts de televisió en directe, només amb una càmera i un ordinador. Que ningú s'imagini que el que hi feu són programes de contingut i durada convencionals. Per menys d'un parell d'hores no us hi poseu. No importa tant el ritme com la companyia. Seguir emissions a Twitch recorda aquelles tardes d'adolescència amb els amics: hi havia moments divertits, però molts altres en què no passava res i t'avorries. I, en canvi, no se t'acudia marxar, perquè aquella era la teva gent i no la família que t'esperava a casa.
Sabent que eres un dels streamers més populars a Twitch, vaig decidir veure la teva trobada amb Gerard Piqué. Dir què em va semblar és un exercici difícil, perquè jo -per edat i per anys en l'ofici- dec formar part de la casta del periodisme. Tots plegats, tot just som a P3 de Twitch i hi projectem una mirada des de la fascinació enlluernadora per una novetat que irromp en un món comunicativament complex. D'aquí un temps, ja hi podrem aplicar el mateix nivell d'anàlisi crítica que tenim amb altres mitjans.
Seguia la teva conversa amb Gerard Piqué i era com si estigués admirant aquell famós quadre de Magritte on hi ha una pipa dibuixada i un text que diu: Ceci n'est pas une pipe (això no és una pipa). Jo hi veia una entrevista, mentre tu afirmaves que allò no era una entrevista. Informal, desordenada, però una entrevista, al cap i a la fi. Tu feies preguntes i ell et contestava. Van sortir els grans temes al voltant de la figura de Piqué i ell -llest com és, sabent que els mitjans tradicionals viurien unes hores de la conversa amb tu- va estar molt divertit i proper en el to, però no va deixar anar cap titular que no pogués sostenir en un programa de ràdio o de televisió.
Al mateix temps que amb Gerard Piqué entres al joc de la gran lliga comunicativa, demanes que no et considerin part del sistema. És el dilema que encara persegueix Ada Colau: activista o alcaldessa? Tan absurd és afirmar que el que tu vas fer dijous no és periodisme com dir que, a partir d'ara, tot el periodisme haurà de canviar perquè el futur passa únicament per Twitch.
P.D. La familiaritat que projecta una emissió de Twitch no la pot replicar la televisió convencional. No hi veus empreses periodístiques ni intermediaris ni interessos obscurs. Només una persona que és a casa seva amb un ordinador. Com tu. Una persona que podria ser el teu cosí de Twitch.
