Carta 'inèdita' d’Oriol Bohigas a l’alcalde Collboni

Estimat alcalde Collboni, us escric des de la ultratomba. Ja ho veieu, em costa deixar de dir la meva. M’estimo massa Barcelona. Aquest dissabte 20 de desembre hauria fet 99 anys. Estic, doncs, a les portes d’un centenari que no cal que celebreu. Sobretot no ho feu per obligació. Em sembla molt bé que m’hàgiu oblidat ràpidament, toca donar pas als joves, a la renovació, a polítiques radicals i trencadores. I per això us escric: perquè ho trobo a faltar, tot això. Veig que la vostra idea força, profundament conservadora, és un adotzenat i populista Pla Endreça per respondre a les pors de la gent. Home! Això és com allò dels soldats, que el valor se’ls suposa.

La neteja i la seguretat van amb el càrrec, són l’abecé d’un alcalde. ¿No teniu res més engrescador, cap altra idea de ciutat que miri al futur? Quin esdevenidor us imagineu per a Barcelona? I no estic pensant en el vostre futur com a alcalde, en el cas que aconseguiu mantenir-vos al despatx de la plaça Sant Jaume més temps. Estic pensant en la ciutat d’aquí a 50 anys. Una ciutat elèctrica i verda, farcida d’arbres i teulades vegetals? Una ciutat del tot connectada digitalment, intel·ligentment empantallada? Una ciutat superculta, curulla de llibres, teatres, música i art? Una ciutat de la ciència i la recerca? Una ciutat socialment més justa? Hi penseu, en tot això? Algú hi pensa? Em fa l’efecte que poc, la política viu atrapada en l’instant de cada polèmica, de cada petita decisió sectorial, ancorada en l’escandalisme de les xarxes i dels titulars, i, en el vostre cas, sobrevivint en una sonora minoria política.

Sí, ja sé que teniu el suport dels governs socialistes català i espanyol. I ja he vist que heu recuperat la idea del metro per Montjuïc i que heu convençut la senyora Thyssen perquè porti una colla de quadres al Comèdia. Millor això que res, esclar. Les grans inversions de futur amb visió metropolitana són importants i les jugades glamuroses poden servir a curt termini, però no n’hi ha prou. Falta una visió, un horitzó compartit, una idea força que amari tota l’acció de govern i que sumi voluntats socials, empresarials, culturals.

Una ciutat és un cos viu complex i és una psicologia col·lectiva. I ara quin és l’estat d’ànim? Mentre els turistes segueixen admirant-nos, els barcelonins fa massa temps que no es fan seva Barcelona. Més enllà del que diguin unes enquestes les preguntes de les quals ja preconceben el resultat, no se l’estimen, no només per l’excés de visitants i pels greus problemes d’habitatge, dues obvietats, sinó perquè no s’imaginen un futur millor. Els barcelonins d’avui només penseu en el passat. No seré jo, que tan sols tinc passat, qui en renegui. Entre tots vam fer coses meravelloses. Tantes, que ara esteu morint d’èxit. Però toca mirar endavant, imaginar i treballar per una Barcelona nova, ambiciosa, de progrés per a tothom.

El PSC solet, tancat en el seu cercle de fidelitats, no ho podrà aconseguir. Barcelona, com Catalunya, és una realitat plural i complexa. I no només per l’arribada de tanta gent de fora, a la qual no cal tenir por però que no es pot ignorar com a repte a integrar. Sí, dic integrar en lloc d’incloure perquè el primer verb implica que hi ha una realitat pròpia de la qual ens sentim orgullosos. Quina? Per sobre de tot, el sentit cívic i republicà de ciutadania, de drets i deures, de respecte a la diferència des de l’afirmació de la nostra aportació cultural, començant per la llengua.

Per cert, el català sí que el podríeu incloure com un tercer pilar del Pla Endreça, com un implícit obvi: Barcelona ha de ser segura, neta i catalana. Si no ho és Barcelona, quina gran ciutat ho serà? Si la capital no manté el vigor de la llengua, vol dir que la condemna a una mort segura. En això, alcalde, la ciutat també té una gran responsabilitat.

En fi, només volia aixecar el dit per dir-vos quatre coses. Si poguéssim fer un àpat, amb sobretaula inclosa, per parlar-ne tranquil·lament, segur que entraríem en més detalls i seríem més creatius. Però no podrà ser. Haureu de trobar altres comensals. Bona sort, benvolgut alcalde Collboni.