Carta a Jordi Cruyff: 'El segon Cruyff, el primer Jordi'
Ser fill de Johan Cruyff deu ser una professió a jornada completa. Has de preservar el seu llegat, gestionar les expectatives que genera el cognom i conviure amb la muntanya russa d'uns aficionats que un dia veuen en tu la reencarnació del pare i l'endemà, amb la mateixa convicció, proclamen que el talent no s'hereta.
El primer record teu que tinc és, amb set anys, llegir al Mundo Deportivo del meu pare la notícia que Cruyff –en la seva primera temporada al Barça– havia tingut un fill i que li havia posat Johan Jordi de nom. Amb els anys, el Johan es va perdre pel camí –ja devia ser prou pes, tot plegat– i vas conservar el Jordi, fins al punt que el teu pare a Un tomb per la vida, del Puyal, va dir que tu havies sigut el primer Jordi que havia inscrit el franquisme, perquè ell li havia exigit al funcionari que es limités a copiar el nom amb què t'havien registrat a Amsterdam. Revisant les dates, veig que vas néixer vuit dies abans del 0-5 històric al camp del Madrid, el febrer de 1974. Però llavors els pares encara no es xumaven el dit gros de la mà dreta per dedicar als seus fills els gols que marcaven.
La família Cruyff vau deixar Catalunya el 1978 i nosaltres et vam perdre de vista. Fins que un dia de 1994, amb vint anys acabats de fer, el teu pare et fa debutar al primer equip del Barça. Recordo que tenies uns cabells rossos preciosos, que portaves el número 14, que a la samarreta no hi posava Cruyff sinó Jordi, que una setmana pensàvem que havia nascut un nou crac mundial i que a la següent dèiem que eres un paquet. No devien ser dues temporades fàcils per a tu, enmig del foc creuat entre el teu pare i Josep Lluís Núñez. L'últim partit amb la samarreta del Barça va ser contra el Celta al Camp Nou. El dia abans Joan Gaspart havia despatxat Johan Cruyff de males maneres. Charly Rexach et va substituir uns minuts abans del final, perquè la gent t'aplaudís a tu i al teu pare, i te'n vas anar fent reverències al públic.
Allà es va acabar abruptament la primera part de la teva història amb el Barça. Vas marxar a córrer món, primer com a jugador i després com a entrenador i director esportiu, a Anglaterra, Ucraïna, Xipre, Israel, Equador o la Xina. I aquesta setmana, vint-i-cinc anys després, Joan Laporta t'ha fitxat d'assessor esportiu. Tindrem temps per analitzar què faràs i com ho faràs, però el que avui em surt dir és que m'agrada que tornis i escriure-ho a la manera dels Rolling Stones: I know, it's only Jordi Cruyff, but I like it.
P.D. Els qui han coincidit amb tu en altres clubs et descriuen com una persona honesta, competent i treballadora; com algú que no ha volgut rivalitzar amb el seu pare per la via de la genialitat. Tu, quan t'ho pregunten, vens a dir el mateix, d'una manera encara més gràfica: “Ell és immortal, jo soc mortal”.
Albert Om és periodista
