Les cartes de Rosa Colom a Lluís Companys
El dijous 6 d'agost de l'any 1936, de camí a l'exili, una mallorquina va escriure una carta dins d'un vaixell de guerra francès, el Brestois. El seu nom era Rosa Colom Bernat. Nascuda a Bunyola, tenia 27 anys i una filla de cinc anys. Els seus 'delictes', a més de ser líder i militant activa d'Esquerra Republicana Balear, eren fonamentalment ser demòcrata, republicana i feminista. Estava casada amb el ciutadà francès E. Pau Cabod Monard, i gràcies a gestions diplomàtiques va salvar la vida. No va ser el cas d'Aurora Picornell Femenies, que havia estat detinguda dies abans i amb qui va compartir màrfega a la presó del convent dels Caputxins, ni tampoc del seu amic Emili Darder i Cànaves, els quals varen ser assassinats pels colpistes.
En el context de la Segona República, podem destacar, en el cas de Rosa, les reivindicacions per millorar la situació de les dones i un fet crucial: “Aconseguir que els missatges, l'escala laboral més baixa d'una possessió i propera a l'esclavitud, deixassin de dormir amb les bísties. Aquests esclaus menjaven –ben a posta– el pa rostit d'una setmana per l'altra”. El paràgraf prové del text de l'ARA Balears 'Per un món millor i més just'.
Durant la Segona Guerra Mundial, va ser una part activa de la resistència francesa contra els nazis. A partir dels anys seixanta, va tornar amb regularitat al seu poble, fet que li va permetre revitalitzar els lligams familiars. A més de ser narradora i poetessa, va continuar desenvolupant activitats culturals i literàries de manera prolífica fins a la seva mort, l'any 1987, a Ginebra. Tot i que va publicar diversos textos, una gran part de la seva obra resta inèdita. També va col·laborar a la revista 'Cort'.
És una figura veritablement interessant de la nostra història. La seva biografia es pot trobar en un capítol del llibre de la investigadora i mestra bunyolina Bàrbara Suau Font, Elles també hi eren. Dones de Bunyola. Rosa és una de les 31 protagonistes que tenen veu al llibre, totes elles representants del càstig social, manifestat en forma de silenci, que han patit per ser dones.
Vaig retrobar-me amb na Rosa en un acte dedicat al seu record, que va tenir lloc amb motiu de la divulgació de dues cartes inèdites que se li atribueixen. La presentació va ser el penúltim dissabte de setembre a la sala gran de la Rectoria de Bunyola. L'objectiu era donar a conèixer l'existència d'aquestes missives manuscrites que, procedents de Lleida, Esquerra Oberta de Bunyola (EOB) va adquirir aquest estiu en una subhasta pública. El destinatari era el Molt Honorable president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys i Jover.
Agustina Vilaret Gómez i Toni Colom Colom, representants d'EOB i de la família de Rosa, respectivament, varen participar en l’acte. Per part seva, Bàrbara Suau hi va tractar l'aspecte històric. Les epístoles estan pendents d’una investigació en profunditat i comparteixen gairebé el mateix contingut: una –signada per na Rosa– està escrita en català amb una cal·ligrafia neta i precisa. L'altra sembla ser un esborrany escrit en francès i, malgrat que el seu nom apareix al peu, podria ser atribuït a tercers. El sobre original que forma part del lot duia la inscripció: “URGENT. Novas de Mallorque”. La manca de franqueig augmenta el misteri i no sabem si el president Companys les va arribar a llegir. En cas que ho hagués fet, hauria vist com una dona que es presentava com a “propagandista de les doctrines d'aquest partit” li explicava la seva lluita per la llibertat i fidelitat a la República, la seva detenció el dia 30 de juliol, l'interrogatori, el tancament i la fugida de Mallorca, així com la disposició a continuar aquesta tasca des de França.
Amb preocupació pels seus companys, informa el president sobre els llocs on seria convenient que l'aviació llançàs bombes i on no ho seria. Literalment, escriu: “Se Casa d'es Poble ara se diu Falange Española i és allá que he hagut d'anà a declará ja cal que hi tirin algunas bombas”. També menciona els vaixells correu amarrats al port, explicant que servien de presó per a molts treballadors, i demana: “vos prec que facin es posibles perque ets avions no facin baixes a'n es nostros”.
“Fer memòria històrica és fer justícia”, proclamà Agustina Vilaret. Quant a les cartes, va expressar la intenció d'EOB de cedir-les a l'Arxiu del Regne de Mallorca. A més, va aprofitar l'oportunitat per destacar la feina “feminista” realitzada en les últimes legislatures. Va recordar que la plaça dedicada a na Rosa va ser la primera que va aparèixer amb el nom d'una dona al nomenclàtor de carrers del poble. Posteriorment, l'acompanyaren d’altres: el carrer de les Collidores d'Oliva i el camí de les Fabricantes. Antoni Colom Colom, un parent que era descendent d'un germanastre seu, va elogiar la seva figura, i altres membres de la família en varen destacar la influència i llegat en la nissaga familiar.
PS: La trajectòria divulgativa incansable de Bàrbara Suau Font ens fa pensar que, més aviat o més tard, serà necessari batejar nous carrers a Bunyola... i aquí ho deixam.
L'acomiadament de Rosa Colom a les cartes dirigides a Lluís Companys va ser concís i significatiu: “Salut i República”